Publicitat
Publicitat

Bin Laden ha mort. Al-Qaida, no

Els Estats Units havíem d'acabar amb Ossama bin Laden per satisfer el nostre sentit de la justícia i, en menor mesura, per acabar amb el mite de la seva invencibilitat. Però llançar el cos de Bin Laden al mar no posa fi a l'amenaça terrorista, ni elimina el mòbil ideològic dels seguidors d'Al-Qaida.

Davant l'horrible violència dels atemptats d'Al-Qaida, hem oblidat sovint que l'objectiu explícit de la xarxa és canviar els governs del món àrab, substituir-los per estats islamistes religiosament purs i acabar reinstaurant un califat islàmic. En la llista d'objectius d'Al-Qaida, el president egipci Hosni Mubàrak ocupava un lloc destacat. Els manifestants de la plaça Tahrir van aconseguir fer-lo fora sense terrorisme i sense Al-Qaida.

Així doncs, fins i tot abans de la mort de Bin Laden, els analistes començaven a dir que la importància d'Al-Qaida disminuïa ràpidament. Amb la mort de Bin Laden, la temptació de creure que l'era d'Al-Qaida s'ha acabat és encara molt més gran.

Però aquesta alegria podria ser prematura. Per molts ideòlegs islamistes, la primavera àrab representa només l'eliminació d'uns obstacles que s'interposaven en el seu camí cap a la fundació del califat. El seu objectiu final no ha canviat, ni tampoc la seva voluntat de servir-se del terrorisme. Durant els propers mesos, la mort de Bin Laden pot encoratjar Al-Qaida a organitzar un atemptat que contraresti la impressió que han quedat fora de circulació. L'amenaça més significativa, però, prové de les filials locals d'Al-Qaida. Bin Laden i els seus adlàters van crear Al-Qaida com un entramat de grups afiliats amb capacitat d'actuar amb una gran autonomia per atemptar contra els Estats Units, Europa i els governs laics del Pròxim Orient, amb la finalitat d'establir-hi règims fonamentalistes. Un cop en marxa, l'entramat ja no necessitava Bin Laden i, de fet, ha seguit funcionant durant anys amb un control molt lleuger.

Les filials que Bin Laden va ajudar a crear -incloent-hi Al-Qaida a la península Aràbiga i Al-Shabab a Somàlia- continuen reclutant i finançant terroristes, i entrenant-los per cometre atemptats. Probablement ni els fets de la plaça Tahrir ni la incursió a l'amagatall de Bin Laden faran disminuir la tirada de l'extremisme islamista entre els que ja hi eren proclius.

En moltes societats musulmanes hi ha una capa de radicalisme que neix de la percepció de ser víctimes d'Occident, que s'ha nodrit de la ineficàcia i de la corrupció dels governs corresponents i que se sustenta en una immensa població jove. Al-Qaida era, i encara és, una vàlvula d'escapament, una forma primerenca de xarxa de comunicació social que proporcionava als joves jihadistes militants, farts de l'Occident i dels seus propis governants, una manera d'organitzar i desfogar el seu odi.

Amb la creença que la seva religió els demana que actuïn violentament contra els infidels d'Occident i les elits d'apòstates musulmans impurs, els extremistes islàmics no s'aturaran perquè hagi mort el líder d'Al-Qaida, ni perquè Al-Qaida mateix sigui eliminada. Continuaran la seva lluita i es negaran a renunciar a la violència o a acceptar com a substituts del califat règims més democràtics i menys corruptes.

El sol fet que nosaltres no coneguem la identitat dels seus caps o que no puguem percebre clarament una organització jeràrquica i amb un nom determinat no vol pas dir que els extremistes islamistes no treballin molt per collir els fruits de la primavera àrab . El repte per als Estats Units no només consisteix a aprofitar tota la informació obtinguda en la incursió al Pakistan per erosionar Al-Qaida, sinó també a ajudar els musulmans moderats a crear, per a l'extremisme violent, un contrapès amb una ideologia articulada d'una manera prou atractiva i una estructura organitzativa eficient.

El govern derrocat d'Egipte era corrupte i incapaç, com ho són els règims actualment assetjats de Líbia, Síria i el Iemen; però entre els grups que es disposen a aprofitar-se de l'agitació en aquests països n'hi ha molts que comparteixen la idea de Bin Laden a favor d'un imperi de la religió més repressiva. A l'Afganistan i al Pakistan hi ha una situació semblant.

Hi ha grups moderats, tolerants i fins i tot alguns grups laics, però sovint o bé no tenen un punt de vista alternatiu prou ampli o bé no saben com comunicar-lo o bé no disposen d'habilitats organitzatives que els permetin difondre aquest punt de vista. Especialistes nord-americans i europeus els podrien ajudar a crear organitzacions políticament viables; però per tenir èxit aquests nous grups han de sorgir del propi territori i han de connectar amb les tradicions àrab i islàmica que parlen a molts joves musulmans. A més, si no hi ha inversió per crear llocs de treball, els nous governs d'aquests països cauran sota el pes de l'atur juvenil. Si l'eficiència no substitueix la corrupció, la inversió no arribarà a materialitzar-se o no servirà per a res.

Si no hi ha un moviment alternatiu amb una idea, un atractiu i prou habilitat per fer efectiu un veritable canvi, els grups extremistes que existeixen actualment n'ocuparan el buit. I malgrat la mort de Bin Laden, el seu objectiu final es pot assolir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT