Biodiversitat i cultura
El Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya recull més de 10.000 espècies, tot i que encara recull només un grapat limitat de taxons. És meritori que un territori petit, industrialitzat d'antic, que ha sotmès a una altíssima pressió els seus sistemes naturals, conservi encara un alt grau de biodiversitat. A Catalunya hi ha, per exemple, 3.100 espècies de molses, falgueres i plantes superiors, més que a la Gran Bretanya (2.000) i a Alemanya (3.075). Un capital que es perd si no hi ha conservació, inversió i gestió. Un capital ben visible, que estructura i dóna caràcter al nostre territori, però que massa sovint passem per alt. La biodiversitat és vital per motius culturals, econòmics i territorials. Em centraré en els primers.
Preservar la biodiversitat i el patrimoni natural i rural és un signe de maduresa cultural i social. Un territori endreçat, amb els constructes ben inscrits, és una mostra de civilitat. Els toscans i, en general, els italians han tingut clara des de sempre aquesta relació entre la conservació del patrimoni natural, el paisatge i el patrimoni arquitectònic i artístic. La llei Galasso estableix l'anomenat " víncolo paesagistico " per al respecte i la conservació dels paisatges i els espais naturals. Altrament, fundacions privades com el Fondo Ambiente Italiano o entitats com Legambiente tenen una presència activa en la restauració, manteniment i defensa del patrimoni rural i els espais naturals.
A Anglaterra, l'associació sense ànim de lucre National Trust té 3,6 milions de socis, gestiona 250.000 hectàrees en 76 reserves naturals, i més de 50 edificis. Els francesos tenen el públic Conservatoire du Litoral, que s'ocupa de 600 espais naturals (138.000 ha, 1.200 km de costa) de gran bellesa natural, d'acord amb ajuntaments i entitats socials. Són alguns exemples d'aquells que comprenen que la biodiversitat, la natura, el paisatge i l'arquitectura no urbana representen elements fonamentals de la seva identitat, del seu present i del seu futur. I font de llocs de treball i dinamització econòmica, també.
A Catalunya, una gran constel·lació de microactuacions ens permeten, en el millor dels casos, resistir. Tasca titànica desenvolupada a petita escala amb un suport privat minso -amb excepcions meritòries- i promogut per entitats locals amb passió i sense recursos. Només la Xarxa de Custòdia del Territori i les 157 entitats que en formen part han pogut aglutinar amb sentit aquesta tasca, a través de 630 acords per a la conservació i promoció de la biodiversitat.
La restauració i el manteniment del patrimoni natural, agrari i construït no són prioritaris per a les administracions, potser perquè no ho són per a la societat catalana. Ens falta cos social: mecenes, propietaris i financers que, per vocació, per responsabilitat social o per sentit de país posin les seves propietats i els seus recursos en joc per a la conservació i el manteniment del patrimoni. Falta també una actuació concertada d'administracions, experts, propietaris i gestors i, sobretot, una extensa xarxa de persones disposades a col·laborar -obtenint-ne productes i serveis si ho desitgen-. Calen, a més, aportacions de tots aquells que gaudim de la pau pirinenca, dels bolets a la tardor, d'una passejada per la fageda, d'un itinerari pel litoral o de la contemplació d'una ermita romànica. I finalment, inversió en espècies, però també en exigència i en respecte.
No podem deixar passar la lenta i inexorable pèrdua de biodiversitat i de qualitat dels nostre paisatges. El Parlament podria legislar, però sembla que la llei de la biodiversitat ha quedat al calaix i que l'establiment d'incentius no és a l'agenda. També hem de fer front a l'acció silent però efectiva d'un conjunt de persones i institucions no pas conservadores, sinó retrògrades, que un cop perduda la batalla dels costums, han posat el medi ambient, el clima i el canvi del model productiu en el seu punt de mira, aliats amb especuladors de curta volada. Cal establir aliances sòlides per fer un tomb per la modernització del nostre país. Per fer-ho, la biodiversitat, el territori i el paisatge compten.
