Bones festes

Aquests són els darrers caràcters que escriu un articulista abans de les seves vacances. Un testament tipogràfic on deixarà un modest llegat en forma d'article en uns dies en què tot acaba. A l'estiu no només canvien els diaris per adequar-se a les setmanes de ralentí vital i relax autoimposat dels lectors. Tots els mitjans de comunicació muden la pell per afrontar l'aridesa dels pressupostos d'estiu. A poc a poc, les televisions apaguen la producció pròpia que emeten i s'entreguen al valor segur de la nostàlgia dels refregits. En ràdio, les veus titulars deixen pas als experiments a preu de ganga que potser algun dia els substituiran davant del micròfon. Els cinemes veuen les seves pantalles ocupades per les produccions més exageradament comercials, i els teatres registren molta més activitat i concurrència a l'exterior que no pas al seu pati de butaques.

Les vacances d'estiu són etapa propícia per a grans finals, inicis tímids i canvis incerts. Canviem d'imatge, indumentària, alimentació i aficions. Una transformació d'aquesta magnitud exigeix deixar tancades el màxim de carpetes amb compromisos personals i professionals. Intuïm que quan tornem tot serà al seu lloc, però ningú posa la mà al foc perquè així sigui. Tant per tant, val més gaudir d'unes vacances com si no hi hagués setembre, operació tornada ni retorn a la feina. Malgrat això, serà inevitable sentir fiblades de realitat mentre duri el somni humit de l'estiu. Es declararan incendis no pressupostats, moriran persones que crèiem eternes i ens apujaran els impostos a traïció quan faci massa calor per queixar-nos.

A banda d'això es fa difícil pronosticar què ens espera més enllà del parèntesi de sol, viatges i gintònics. Ni tan sols sabem qui o què ocuparà aquest espai al diari. La sensació de cloenda i comiat és molt més gran ara que no pas quan sonen les dotze campanades. Així doncs, bon estiu a tothom. I per si no ens veiem, bon Nadal i bones festes.