Joan Roig
14/02/2011

Bono a la Guinea Equatorial

3 min

El president del Congrés espanyol José Bono i els diputats Gustavo de Arístegui (PP), Duran i Lleida (CiU) i Àlex Sáez (PSC) acaben de fer una curta estada a Guinea Equatorial, a invitació del dictador Obiang Nguema, a desgrat de les protestes d'ERC, IU-IC, BNG i UPyD. L'excolònia espanyola és ara un país prou ric gràcies a l'explotació dels jaciments de petroli i gas. I, malgrat tot, la seva població viu en condicions pèssimes: a la major part del país no hi ha aigua corrent i bona part del territori passa setmanes senceres sense llum a causa dels talls. La família del dictador i la cúpula del país roben sense pudor els recursos de l'Estat, extorqueixen les empreses que hi operen, empresonen qui volen sense acusació, apliquen la pena de mort als opositors i expropien sense indemnització.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb la visita, Obiang es volia treure l'espina que li va deixar el seu viatge a Espanya del 2006, quan els grups minoritaris van impedir la seva visita al Congrés. Per recuperar el crèdit perdut davant els seus súbdits, Obiang necessitava una operació d'imatge com aquesta visita. Bono i els seus companys han evitat esmentar el tema dels drets humans i s'han plegat al programa imposat per les autoritats guineanes. Bono fins i tot s'ha reunit amb el seu homòleg Ángel Seriche Dougan, tot i que el Parlament guineà es va constituir amb unes eleccions fraudulentes: 99 dels 100 diputats són de la coalició presidencial.

Bono no havia deixat gens clar què pretenia amb aquesta visita. En una reunió amb la comunitat espanyola, després de fer contínues referències a la sacrificada tasca dels missioners, al patriotisme i a un món "que estaria incomplet sense els 450 milions d'hispanoparlants", va desvelar, ambiguament, quin era el seu objectiu: promocionar les inversions espanyoles (fins i tot hi ha qui ha associat la seva visita a la influència del famós Pocero de Seseña, que fa poc temps va veure frustrat un fabulós pla de construccions a l'antiga colònia espanyola). Bono no en té prou amb el neocolonialisme cultural i aposta per l'econòmic.

No és estrany que hi hagi empresaris espanyols que vulguin explotar el manà petrolier. Les obres faraòniques es multipliquen a la Guinea: s'aixeca una nova ciutat, Oyala, dotada de gegantines infraestructures, que ha de convertir-se en la nova capital del país; s'han bastit cinquanta luxosos palaus per allotjar els caps d'Estat africans que vagin a la Copa d'Àfrica de futbol l'any que ve; i s'ha construït un luxós barri d'oficines, Malabo II, que no hi ha manera d'omplir a causa de l'escassa activitat empresarial. Són projectes condemnats a ser devorats per la selva. Aquestes absurdes infraestructures desvien els petrodòlars de les necessitats de la població, però desperten la cobdícia dels inversors d'arreu: britànics, francesos, marroquins, iugoslaus, nord-americans i també espanyols.

Bono està molt content de la seva visita; assegura que el viatge "serà un punt d'inflexió en la presència d'empresaris espanyols a Guinea". Però al llarg dels últims 30 anys, molts polítics espanyols han fet declaracions similars, carregades d'autosatisfacció. I les promeses del dictador mai s'han fet realitat: la presència espanyola segueix sent marginal en l'economia guineana. L'exministre Moratinos ha reconegut, últimament, que el dictador guineà "l'havia enganyat" amb les seves promeses.

Mentre Bono s'abraçava a cleptòcrates, assassins i torturadors, a Malabo Juan Tomás Ávila Laurel, un dels millors escriptors guineans, es posava en vaga de fam. Assegura que no menjarà fins que canviï la situació política. Ávila ha escrit una carta a Bono explicant-li la seva decisió i Bono ha ignorat el gest d'Ávila Laurel; la seva única preocupació ha estat intentar silenciar-lo. Però els principals intel·lectuals guineans residents a l'exili s'han apressat a mostrar-se solidaris amb l'escriptor. Mentre el Congrés aposta per col·laborar amb la dictadura, alguna cosa comença a bellugar-se a Guinea Equatorial. I al continent africà hi bufen vents de canvi.

stats