Borratxera d'èxit

Agradarà més o menys, però la realitat és la que és i el futbol té una enorme influència en la societat. I el comportament de jugadors i entrenadors es nota en la manera de fer de la canalla. D'aquí la contraposició existent entre el que, per simplificar, anomenarem l'estil Guardiola i l'estil Mourinho. Educació contra ràbia. Valors contra puntada al paladar per l'esquena. El problema és que alguns, per continuar esprement el (lucratiu) negoci que genera l'enfrontament i la discussió, s'han vist obligats a defensar el model del rot després de xarrupar un plat de capipota i a desqualificar el model ridiculitzat amb allò del pixar colònia. Ara, però, per fi, aquesta pobra gent ha tret el ventre de pena i, aprofitant les victòries d'un equip que representa Espanya utilitzant el model educat, s'han abocat a publicitar els beneficis que comporta aquesta actitud. Ah, per cert, i els automarginats socials que treien escuma per la boca quan s'aplicava aquest model al Barça continuen traient escuma, però ara és bava muntada, a manera de nata satisfeta.

I és així com aquests dies hem sentit a les teles de Madrit (no ciutat sinó concepte): "Aquests jugadors són un exemple d'honestedat i valors i una imatge que els nens seguiran", "Són un equip de valors com el respecte, l'esforç i la lluita" o "Simbolitzen la companyonia i la generositat". En canvi, ni un sol retret a un exemple que ja vam veure en alguna celebració del Barça i que llavors tampoc va generar crítiques: la borratxera d'alguns dels jugadors. Escolti, que en privat tothom que foti el que vulgui, només faltaria. Però ¿cal que qui ha de ser exemple per a milions de nens (i no tan nens) aparegui en públic completament ebri? ¿I cal que, a més, li riguin les gràcies? ¿Cal que l'alcohol corri sense parar als autocars descapotats que celebren títols? ¿O és que emborratxar els jugadors forma part de l'espectacle?