Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Bou, brau i toro

Ahir parlàvem de cursa , carrera i correguda i avui parlem d'un trio que s'hi aparella si canviem carrera per corrida. L'ús de correguda de bous, cursa de braus i corrida de toros planteja uns dubtes sobre els quals els llibres d'estil i els diccionaris no es posen d'acord.

Bou, brau i toro són noms del mascle de la vaca, però, en un sentit més específic, el bou és el mascle adult castrat i el brau i el toro -més agressius- el no castrat. Tenim, a més, el toro (o brau) de lídia, que és la raça del sud d'Espanya que es cria per al toreig.

Ens interessa, però, parlar de les festes populars que el tenen com a centre. I el primer que hem de dir és que totes -per més que recorrin al terme bou- fan servir animals no castrats, a més de vaquetes.

D'una banda, tenim el correbou o bous al carrer, típic de les Terres de l'Ebre i del País Valencià, en què l'animal no es mata; i, de l'altra, la corrida de toros, que té lloc en una plaça i comporta sacrificar la bèstia.

Per l'ÉsAdir i el GDLC, correguda de bous és sinònim de bous al carrer, correbou o tancada de bous. Per a l'altre sentit fan servir corrida de toros. En canvi, el DIEC2 i el Termcat, com que no admeten el mot corrida, donen a correguda de bous el sentit de la festa nacional espanyola, al costat de cursa de braus.

Tot i que bou també pot voler dir toro de lídia -la plaça de València es coneix com la Plaça de Bous-, trobo que és útil en estàndard distingir entre la més catalana correguda de bous i la més espanyola corrida de toros.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT