Brasil... tarirorà tarirorà...
El president de l’empresa anomenada Naturhouse (la de “Si quieres estar en tu peso ideal yo creo en ti”) ha anat a un esmorzar amb els amics de Societat Civil Catalana i ha dit que Catalunya es pot convertir en una “república sud-americana” en cas d’independència per la falta de seguretat jurídica.
Com que de repúbliques sud-americanes no n’hi ha tantes, repassem-les per veure el destí funest que ens espera. ¿Catalunya podria ser com el Brasil? Déu no ho vulgui! Samba, carnaval, caipirinhes, Guimarães Rosa (l’autor de Grande Sertão: Veredas), futbol, feijoades... Sisplau, no. Però és que si fos com Xile, la cosa no seria millor. Pisco Sour, machas a la parmesana, Neruda i les seves cases... Ai, fuig! Per no parlar de l’Argentina. Amb la carn, els diaris vespertins, el teatre i, sobretot... els argentins... Quin fart de patir. Per no parlar de l’Equador, que és el país del món amb més concentració de rius per quilòmetre quadrat... No, no! ¿I Colòmbia, amb el seu cafè i Juan Valdez? I Trinitat i Tobago, un país que es caracteritza per exportar al món l’angostura, aquest bíter que posem en alguns còctels com el Pisco Sour? No segueixo, que emmalaltiré.
Per si el desastre no fos prou, recordem que, a sobre, estem parlant de repúbliques, no de monarquies! En cas de ser independents viuríem sense la vara del rei Felip VI. I aquest no seria l’únic dolor. Pel que jo m’imagino, en aquestes repúbliques sud-americanes, sense rei, sense ordre i sense Societat Civil Catalana, potser tampoc no estan tan amoïnats pel pes ideal com aquí. Vull dir que potser allà -digueu-me blasfema- si els sobren dos o tres quilos no paguen per aprimar-se com aquí. Qui sap si -subdesenvolupats com són- cremen les calories ballant. I llavors, esclar, no necessiten els serveis de cap multinacional del control de pes que els vengui píndoles de fibra.
