CAROL LÓPEZ

SI AQUEST FOS UN DIUMENGE normal el meu dia seria molt diferent, però avui treballo perquè tinc una funció prèvia del meu nou espectacle, Res no tornarà a ser com abans , a La Villarroel de Barcelona. Si no treballés, aniria a la Barceloneta a dinar una paella o a un museu a veure una exposició, però avui, res d'això. L'estrena oficial de l'obra serà dimarts, però divendres ja vam fer un assaig general i ahir, les primeres prèvies amb públic. M'aixecaré a les vuit del matí, l'hora a la qual em desperta el meu fill per donar-li el biberó. Per tant, el matí el dedicaré a fer de mare i de parella i, si fa bon temps, al migdia aniré a fer un vermut. He de ser al teatre a les 16.00 h, malgrat que la funció comença a les 18.30 h. Però necessitem aquest temps per parlar de les sensacions que hem tingut a les funcions prèvies i per introduir els canvis que siguin necessaris. Faig canvis fins a l'últim moment perquè m'agrada ajustar detalls depenent de la resposta del públic. La veritat és que si bé el matí serà molt familiar, tindré tot el dia l'obra al cap. A La Villarroel em sento com a casa, perquè és un espai que ja coneixia abans de dirigir-la artísticament. Per tant, em trobo molt còmoda presentant allà la meva nova proposta, una comèdia agredolça que retrata el món de dues parelles. Quan acabi la funció, em quedaré amb l'equip fins a les onze de la nit passant notes i parlant de les noves sensacions que hem tingut durant la funció. Un cop repassat tot, anirem a sopar junts alguna cosa, i si estem molt cansats, directament a casa amb l'obra encara a la ment.