CDC i el repte de decidir quin rumb ha de prendre Catalunya
Mirat amb perspectiva històrica, Convergència Democràtica de Catalunya és un autèntic miracle. Un partit que ha estat capaç d'aglutinar i de vertebrar el cos central del país des de principis dels 80, de superar amb nota el relleu d'un líder tan carismàtic com Jordi Pujol i de sobreviure a la intempèrie durant 7 anys gairebé sense aixopluc institucional. Des d'aquest punt de vista, el congrés que se celebra des d'ahir a Reus és el de la victòria, el de la confirmació de les fortaleses d'un projecte al qual molts van voler donar per mort abans d'hora i que avui és hegemònic. Però també el de la posada al dia i l'assumpció de nous reptes. Perquè aquesta història d'èxit comporta també una gran responsabilitat: la de comandar els destins de Catalunya en un moment que s'albira clau de la història, en què es combina una forta crisi econòmica i la certesa que l'estat espanyol no dóna resposta a les necessitats dels catalans. El país s'ha mogut, ha perdut moltes pors heretades i demana que se li parli clar. Un fenomen semblant s'ha produït en paral·lel a dins de Convergència. La nova CDC que dirigiran Oriol Pujol i Josep Rull ha de ser capaç de llegir els temps i actuar en conseqüència, sense por a equivocar-se, perquè la responsabilitat no consisteix només a no cometre errors, sinó a prendre les decisions adequades.
Fins ara Artur Mas ha comprovat que la població no li ha passat factura per una política de fortes retallades a l'administració a remolc del context econòmic i els dèficits heretats. La mateixa determinació es pot aplicar en molts altres àmbits. En aquest sentit, la crisi no pot ser una excusa per no fer avançar el país, ans al contrari.
El partit ha de tenir més marge que el Govern per fixar horitzons de futur i ha de convertir-se en un instrument eficaç per avançar escenaris i preparar el terreny per quan arribi el moment, que potser serà molt aviat, de decidir quin rumb cal prendre. Aquesta és la missió encomanada per Mas a Oriol Pujol.
