CRISTINA GENEBAT
AVUI EM LLEVARÉ a un quart de nou. Despertaré la meva filla, li donaré l'esmorzar, prepararem la bossa i la portaré a la guarderia. De tornada a casa, em posaré a traduir: estic pluriocupada. Tradueixo un text d'Ignacio García May, L'onada , que dirigirà Marc Montserrat l'any que ve al Lliure. Després de dinar faré una migdiada perquè més tard la funció serà dura. A les cinc recullo la meva filla: berenem, juguem... A les set vaig cap al teatre. Abans d'entrar-hi prenc un batut de plàtan per agafar forces al bar Mendizábal, el de la cantonada.
Al camerino, mentre em vesteixo i em fan el pentinat, vaig entrant en el personatge. Durant aquesta estona procuro que hi hagi pocs estímuls externs, ni tan sols responc al mòbil. I llavors procuro ballar una mica, cansar-me, potser fer flexions i tot: quan entro a escena, el meu personatge -la senyoreta Júlia- ve de festa, ha begut i ha ballat. És una obra exigent des del punt de vista físic, i el personatge és complex, vol molta concentració. Mentre actuo miro els meus companys als ulls. La implicació emocional ha de renovar-se cada dia. Un cop dins de la funció estic en una mena de tobogan que no té aturador. Arribem al final esgotats i contents.
La funció s'acaba cap a les nou del vespre. Em dutxo, saludo la gent que ha vingut a veure'm i generalment me'n vaig cap a casa a dormir. Com que l'obra és exigent, procuro descansar bé i no allargar-me gaire a la nit.
