Caçar espècies protegides no suposarà inhabilitació

PalmaEl reglament de caça que el Consell de Mallorca ja ha aprovat inicialment i que es troba en informació pública redueix algunes de les inhabilitacions per faltes greus, com caçar en època de veda i amb procediments prohibits o sense llicència, i, en el cas de les espècies protegides no amenaçades, fins i tot elimina la inhabilitació.

La normativa original que regulava el sector, aprovada l’any 2006, preveia per a aquest tipus d’actuacions considerades greus un mínim d’un any de suspensió de la llicència i un màxim de dos. Aquesta llei ja va ser reformada el 2013 pel Govern de José Ramón Bauzá i ja no es va fixar un mínim d’un any, amb la qual cosa es deixà oberta la qüestió per desenvolupar-la per via de reglament, que ara ha reduït la pena d’algunes faltes.

La novetat és el sistema de punts que fixarà l’aplicació d’aquestes mesures en funció de les infraccions comeses. El cas més significatiu és el de les espècies protegides no amenaçades, ja que reben 5 punts de penalització i no és fins als 6 quan el caçador és inhabilitat per mig any. Per tant, caçar un falcó o un ropit no suposa cap pèrdua temporal de la llicència.

El reglament manté, en canvi, la duresa per a les faltes molt greus, amb inhabilitacions de fins a 4 anys. La falta més greu és utilitzar o permetre utilitzar esquers enverinats en un vedat de caça i caçar o destruir espècies amenaçades. Ambdues accions estan penades amb 36 punts, que suposarien la inhabilitació per practicar aquest esport durant 36 mesos. Caçar amb mitjans o procediments prohibits reglamentàriament per a la captura d’animals de caça pel seu caràcter massiu o no selectiu implica 24 punts de penalització. Així, per arribar a la màxima inhabilitació, la de 48 mesos, un infractor ha de sumar 48 punts.

Totes aquestes inhabilitacions temporals s’apliquen “sense perjudici de les sancions econòmiques establertes en el règim sancionador de la llei”, explica el Consell. Els punts no s’acumulen eternament, prescriuren en haver passat dos anys de la resolució ferma de l’expedient si no es comet cap altra infracció. Aquesta fórmula interessa especialment el col·lectiu, perquè així determinades faltes no suposen automàticament la pèrdua de la llicència i la caducitat esvaeix la responsabilitat.

De fet, amb més de 17.000 llicències només a Mallorca, el de la caça és un sector amb el qual tant el PP com, de manera especialment descarada, UM han intentat sempre mantenir bona relació. El president de la federació, Jaume Ripoll Rubí, es mostrava satisfet l’estiu de l’any 2013 que la llei aprovada per Bauzá inclogués la bonificació del 50% de la taxa corresponent a la llicència per a tots els federats i “el reconeixement públic de la caça com a esport”.

Segons fonts de l’Associació professional d’agents de medi ambient (AFIB), el reglament no és especialment permissiu ni condescendent amb els caçadors. El que denuncien aquests professionals és que “la norma pot estar molt bé, però, si no es pot aplicar i controlar, quina utilitat té?”. En diferents ocasions han lamentat que només tres agents hagin de fer-se càrrec de 17.000 llicències a Mallorca i 1.500 vedats. “És una barbaritat”, afirmen des del col·lectiu.

Els professionals que parlen demanen que els seus comentaris figurin com a associació i no individualment, perquè la major part d’ells fan feina com a agents a diferents administracions públiques, locals i autonòmica.

Zero agents

Al Consell Insular de Menorca no hi ha cap agent de medi ambient i tampoc no hi ha creada cap plaça a la relació de llocs de treball que pugui preveure’n una contractació a curt termini.

Al Consell Insular d’Eivissa no hi ha cap agent de medi ambient tot i que existeix una plaça creada i un borsí per a aquesta. Des del Consell d’Eivissa, informa Bea Rosselló, asseguren que “es treballa per poder contractar-lo”, malgrat que no hi ha data per fer-ho. De fet, assenyalen que tot depèn de les limitacions actuals per contractar personal a les administracions públiques . Tot i això, ressalten que sí que hi ha un tècnic en la màxima institució que s’encarrega de tramitar totes les denúncies que hi arriben.

Falconeria

Mentre manca control i capacitat per gestionar els milers de caçadors escampats arreu del territori, fonts del sector es demanen si és necessari dedicar tants esforços al foment de la caça major i la falconeria, que es consideren en certa manera “dues obsessions” del cap de servei del Consell Tomeu Seguí a les quals es dedicaran esforços i recursos. El reglament promou l’homologació dels trofeus de caça major, que en el cas de Mallorca és el de la cabra, i també la creació pomposa i exageradament argumentada d’una mesa de falconeria.

A més, es crea l’examen (teòric i pràctic) de falconeria, “que hauran de superar els falconers aspirants de Mallorca que vulguin practicar aquesta modalitat al territori mallorquí”. Segons figura en l’argumentari del reglament, es tracta d’una modalitat “molt arrelada a Mallorca. Són molts els valors històrics lligats al Regne de Mallorca i els valors culturals i ambientals d’aquesta pràctica”.