àlex Castillo
15/11/2011

Cal corregir la segregació escolar

3 min
Cal corregir la segregació escolar

L'últim estudi de la Fundació Bofill sobre els resultats de les proves PISA 2009 a Catalunya posa de manifest alguns punts forts i punts febles del nostre sistema educatiu. Tenim un nombre important d'alumnes que superen el determinisme sociològic i que aconsegueixen un bon nivell de resultats. Les diferències de classe, de situació econòmica i nivell cultural entre l'alumnat no són especialment accentuades en els resultats. Per tant, l'ascensor social encara funciona i el sistema resulta equitatiu. Però també tenim una xifra alarmant: la diferència més gran entre alumnat nadiu i alumnat immigrant de tota l'OCDE, i també de l'Estat, només superada per la Rioja.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Diferències entre alumnat. Des de la Fapac sempre hem denunciat que els nivells de segregació escolar perjudiquen els resultats acadèmics dels alumnes segregats. En tenim la constatació clara i rotunda: el nivell de rendiment entre la població escolar immigrant concentrada en determinats centres -374 punts PISA- és molt inferior al de la població immigrant escolaritzada en centres en què hi ha una presència majoritària d'alumnat autòcton -445 punts-. La mitjana global de Catalunya en aquest paràmetre és de 498 punts. Pel que fa als alumnes autòctons tant se val on s'escolaritzin, la diferència és només de 10 punts segons estudiïn en escoles segregades o no. Aquestes importants diferències haurien de fer-nos replantejar el sistema d'escolarització que tenim i aquest replantejament és urgent. No podem donar més llargues al nou decret d'admissió d'alumnes, per exemple.

La reacció del departament d'Ensenyament a aquest informe és digna de reflexió. Ha encarregat al Consell Superior d'Avaluació que analitzi l'estudi, però no la realitat que mostra. D'aquesta manera, sembla que no li preocupa tant la realitat del sistema com la mala premsa que un determinat informe pugui transmetre. Si desacreditem les conclusions del text ens estalviarem haver d'invertir per corregir les disfuncions i els errors de planificació que es posen al descobert. Les inversions en educació no passen pel seu millor moment.

Potser és hora de suggerir també l'anàlisi de l'informe de set pàgines signat per la Subdirecció General de la Inspecció Educativa que ha fet servir la conselleria davant del Parlament de Catalunya per justificar l'eliminació de la sisena hora a les escoles públiques. Un informe en el qual, precisament, no va participar el Consell Superior d'Avaluació, i que es va despatxar amb lleugeresa digna de millor causa. Set pàgines per desacreditar la feina realitzada durant cinc cursos. Com a mínim, la Fundació Bofill, amb criteris més o menys discutibles, dedica una mica més d'espai a l'anàlisi.

El nivell d'èxit de l'alumnat català continua sent molt baix, una circumstància també preocupant. L'informe PISA 2009 demostra que l'excel·lència no s'aconsegueix amb l'elitisme de les escoles que seleccionen l'alumnat tant a nivell econòmic com acadèmic. No tenim cap alumne en el nivell 6, el de màxima excel·lència. L'escola elitista excloent no assoleix els seus objectius, per tant, i tampoc garanteix l'excel·lència en els resultats. La separació dels nens teòricament brillants no assegura més bons resultats, només evita que l'escola sigui un espai de convivència.

Aposta per la cohesió social. Hem de sentir-nos orgullosos dels aspectes positius del nostre sistema, però també hem de reconèixer aquells que són millorables, com la manca d'igualtat d'oportunitats per a molts nois i noies d'origen immigrant de sectors socials desfavorits i concentrats en determinades escoles. Aquest tema s'ha d'abordar amb urgència. No fer-ho seria molt perillós no només pel possible trencament de la cohesió social i la convivència futura del nostre país, sinó també perquè s'estan violant drets fonamentals de les persones i no ho podem permetre. Resulta incoherent omplir-se la boca parlant de la gran cohesió social que hem aconseguit com a país gràcies a la immersió lingüística i tancar els ulls a la realitat que aquest informe ens posa al davant.

Des de la Fapac sempre hem defensat la creació d'una taula nacional per abordar la qüestió de la segregació i l'èxit escolar en els sectors socials més desfavorits. Estem disposats a oferir tota la nostra capacitat de treball per poder millorar aquest aspecte que no rutlla satisfactòriament. Esperem que altres sectors educatius i l'administració ho entenguin així i actuïn en conseqüència. No és un problema fàcil de resoldre però, com a mínim, hem de ser conscients de la seva magnitud, reflexionar, parlar i actuar per corregir-lo.

stats