Calça curta

Un avi que camina cap al camp, ajudat per dues crosses i pel braç del seu nét reposant sobre les seves espatlles. La mirada còmplice, fugaç, gairebé no-mirada, d'un desconegut que vesteix uns mateixos colors que porten implícits una història comuna. La dansa impossible i magistral d'un davanter abans de xutar a porteria. Una veu encorbatada que només sap cantar quan sona l'himne. La mística de l'entrega incondicional dels uns cap als altres i dels altres cap als uns. La solitud d'un porter celebrant un gol en la distància. Reconèixer l'avi que mai no s'ha conegut en l'emoció que et desborda. Els copets de consol que no poden consolar unes llàgrimes enrabiades per la derrota. El silenci sepulcral de mil·lers d'alès continguts en un instant d'incertesa.

Sentir-se com a casa enfundat en una samarreta que ja va portar el pare en aquella final mítica. L'abraçada passional amb un veí accidental celebrant els espasmes de la xarxa contrària. Les estones prèvies fins que comença a rodar la pilota, els podríem i els hauríem de les alineacions. Els crits ancestrals i purs d'una gola indignada. Dos amics que obliden per uns moments una baralla i celebren junts la victòria. Un defensa, com un roc, que dibuixa un mur impenetrable. Que els minuts deixin de tenir 60 segons i en passin a tenir 600. La història d'un poble que comença molt abans que es faci girar una moneda. Els centímetres definitius, els intangibles decisius, els girs inesperats, l'atzar burlesc, la lluna plena, les excuses dolentes, les raons efímeres, la bellesa subtil.

No cal que el futbol agradi a tothom; tampoc ho fa la dansa, la pintura o el feng shui , però, si només per un moment els escèptics volguessin entendre el romanticisme, l'èpica, la sort o la raó que s'hi amaga, potser començarien a entendre la nostra passió.