Calen crides a la calma, però no amagar la realitat
Una informació publicada ahir per El Mundo, segons la qual els clients de Bankia han retirat mil milions d'euros en dipòsits des que l'Estat va prendre el control de l'entitat, va espantar ahir els inversors, que van enfonsar l'acció. Bankia va sortir a tranquil·litzar la clientela, tot assegurant que no pateix cap fuga de dipòsits, més enllà dels "canvis estacionals propis del maig". El govern espanyol també va sortir a defensar el banc.
Aquests missatges van mitigar l'enfonsament del valor, fins al 14,08%. Un accionista de Bankia que hagi aguantat la tempesta sense vendre ha vist com l'entitat ha minvat en valor, des de 6.497 milions (sortida a la borsa) fins a 2.835 milions.
Aquests temps d'incertesa, amb 837.000 aturats, en què premis Nobel vaticinen corralitos , ministres d'Hisenda amenacen amb la intervenció, institucions com l'FMI i el BCE trenquen el tabú d'una sortida de Grècia de l'euro segons el preu que calgui pagar si s'hi queda, els deutes i els estatuts queden en paper mullat, les retallades no aconsegueixen reduir el dèficit... la gent no sap què fer amb els estalvis i comença a témer pels seus diners. Però justament en aquests temps el pitjor dels enemics és el pànic. Les autoritats i la banca tenen una responsabilitat important per evitar que s'estengui, i als mitjans també ens toca la nostra part, sense amagar la realitat.
Però no ajuda a reforçar la confiança contemplar com els polítics van per darrere dels esdeveniments. És difícil tenir confiança quan s'ha escoltat que el sistema financer era el més sòlid del món. O quan s'han presentat com a definitives una desena de reformes financeres. O quan el Banc d'Espanya aprova el pla de sanejament de Bankia abans que la seva matriu BFA hagi hagut de ser rescatada. O quan Esperanza Aguirre diu que la fusió de caixes que va derivar en Bankia va ser "un matrimoni a punta de pistola", tot i que en el seu dia va titllar-la de "positiva" perquè la caixa resultant era "la més gran d'Espanya".
