Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Camp per córrer en els tebeos

Si per casualitat són a França aquest cap de setmana (tocant a la regió de Poitou-Charentes, més concretament), fins demà són a temps de visitar el Saló del Còmic d'Angulema, que celebra la 39a edició. De fet, els francesos no en diuen còmic , sinó bande dessinée (BD, per als amics); i tampoc no en diuen saló , sinó Festival International. Això últim pot semblar una d'aquestes fatxenderies a les quals són tan donats els francesos quan parlen de les seves coses, però és la denominació correcta, perquè efectivament, Angulema és una de les cites obligades per als amants del còmic (també podem dir-ne tebeo, i no passa res) d'arreu del món.

I és que, a diferència del que passa a Catalunya, on els lectors de tebeos encara han de resignar-se a ser vistos com a friquis entranyables, a França la bande dessinée és un llenguatge artístic prestigiós i una indústria cultural madura i consolidada, que pel que es pot comprovar any rere any a Angulema resisteix la crisi amb vitalitat envejable. A Angulema hi concorren aficionats i professionals de totes les latituds, entre editors, agències, premsa especialitzada i generalista, guionistes i -naturalment- dibuixants, que es trenquen la mà signant originals i dedicant dibuixos als seus seguidors durant totes les hores que el festival té obertes les portes al públic. Aquest model, que combina la capacitat de convocatòria d'una fira accessible a tothom amb la rellevància d'una cita sectorial de primer nivell, amb un volum de negoci molt estimable pel que fa a compra i venda de drets d'autor (aquests que molesten tant els feligresos de l'església de Megaupload), és una de les claus de l'èxit i la pervivència d'aquest saló. Per altra banda la ciutat (poc més de quaranta mil habitants) s'aboca completament en la celebració del certamen: a banda del programa d'activitats del saló i del Museu del Còmic de la ciutat, altament recomanable, tots els espais d'Angulema respiren tebeos: des de les plaques amb els noms dels carrers fins als mostradors de les botigues de roba, des de les cartes dels restaurants fins a la música que se sent pels altaveus instal·lats a les façanes, tot adquireix un aire lleuger i lluminós, com si el visitant estigués dins una gran vinyeta de línia clara.

A més de l'exposició retrospectiva sobre Art Spiegelman (famós per ser l'autor de Maus , i sens dubte un colós de l'art modern), Angulema enguany també ret homenatge al còmic català amb una altra exposició dedicada a la barcelonina escola Joso, que últimament ha exportat una colla ben notòria de dibuixants a les principals editorials europees. Això ens recorda que, sense sortir de Barcelona, també tenim artistes excel·lents i un Saló del Còmic digne de tota lloança, que a pesar de tot aviat tornarà a obrir portes amb la qualitat i l'empenta que també l'han convertit en referent. Faltaria si de cas que, com a Angulema, la ciutat -començant per les seves institucions- cregués que, en els tebeos, també tenim molt camp per córrer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT