Publicitat
Publicitat

CARTA A ALFREDO PÉREZ RUBALCABA

Candidat de guàrdia

L'home que, tenint-ho tot perdut, no hi tenia res a perdre. Vots no ho sé, però simpaties en recollirà moltes en aquesta campanya. Ens agrada posar-nos a la pell dels dèbils i ara li ha tocat interpretar aquest paper. Mariano Rajoy deu estar bastant més nerviós que vostè.

Serà un mèrit més en el seu currículum, qui sap si el principal: haver sigut el candidat socialista en les pitjors circumstàncies de la història del PSOE. La nit de les eleccions no hi haurà ningú del seu partit que pugui aixecar la veu per dir que amb un altre cap de llista haurien obtingut millors resultats. El 20-N ningú no podrà comparèixer per dir: "Españoles, Rubalcaba ha muerto".

Vostè sortirà viu d'unes eleccions que haurien sigut el suïcidi professional de qualsevol altre polític. És més, pot ser que quan dilluns a la nit s'acabi el cara a cara televisiu entre vostè i Rajoy, uns quants diguem que a veure si encara hi ha partit. Serà una il·lusió òptica creada per un mag de la política que té una oratòria i una cordialitat hipnòtiques. El gest tranquil i mesurat. La veu relaxada. El to didàctic. Mai ni una paraula més alta que l'altra.

Els seus rivals sempre l'han temut perquè no saben per on sortirà. No entenen que transmeti transparència quan porta tants anys nedant en les aigües tèrboles de l'Estat. No comprenen que formuli promeses electorals com si mai hagués estat al govern. S'ha de tenir molta valentia, senyor Rubalcaba, per acceptar perdre com vostè perdrà. Alguns sostenen que al PSOE li hauria anat bé una cara més jove, que presentés un projecte de futur més engrescador. Però ara la gent no vol sentir a parlar del futur. Vol que li resolguin el dia a dia. Tocava el llauner que té la caixa d'eines a punt les vint-i-quatre hores al dia. El candidat de guàrdia.

Perdut per perdut, m'imagino que buscarà un objectiu doble en aquesta campanya. Primer, el lluïment personal. Demostrar que si entre partits el PP escombra el PSOE, entre candidats vostè es menja Mariano Rajoy. I segon, presentar les futures retallades com si el nou govern les fes perquè és el PP i no perquè és el que toca fer o el que els socialistes no han fet. De manera que si la revolta social s'aguditza es podria donar la circumstància que, d'aquí quatre anys, la crisi s'emportés el cadàver del president del govern Mariano Rajoy i vostè encara fos allà per acompanyar-lo en el sentiment.

P.D. La política crema etapes de manera molt ràpida. Em passa amb Zapatero. El veig com el president del govern espanyol del 2004. Com si s'hagués retirat ja fa molt temps i el seu record i el d'Aznar ja es comencessin a barrejar en els llibres d'història.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT