Candidatures al dos per cent

Potser és que amb els anys tinc menys paciència amb segons quines coses, però em fa l'efecte que els arguments, les consignes i els eslògans dels partits en aquesta campanya són més insulsos, banals i tontaines que mai. Fa la sensació que els candidats i els seus equips fan la seva feina de forma ja consuetudinària, seguint una mena d'inflexible pilot automàtic que els impedeix tenir cap idea, ni que sigui una de trista i solitària, no fos cas que l'electorat tingués alguna ocasió de pensar i es morís d'una migranya. A Catalunya, els convergents prometen el canvi -això encara no ho havíem sentit mai, en una campanya electoral- i els partits d'esquerres coincideixen a postular-se per lluitar "contra les retallades", com si parlessin de lluitar contra els incendis forestals o els atracadors de turistes. I quan algú surt dels guions preestablerts la cosa encara és pitjor, perquè el que apareix aleshores són personatges com Alicia Sánchez-Camacho i el seu campió de pressing catch Xavier García Albiol, amb els seus indignes malabarismes a compte de la immigració. I una mica més enllà, rebufa el tal Anglada i la seva neofeixista Plataforma per Catalunya. Tot plegat, desolador.

Un lloc comú que s'ha assentat definitivament dins el repertori quotidià dels partits és la presència a les seves llistes de llistats d'imputats per casos de corrupció. Com és de domini públic, s'endú la palma en aquest apartat el PP, gràcies sobretot als enlluernadors lladronicis perpetrats al capdavant dels governs autonòmics del País Valencià i de les Balears, que tanta i tan merescuda fama ha reportat als dirigents del partit de don Mariano. És per això que, a les Balears, el candidat José Ramón Bauzá fa gala -com Esperanza Aguirre a Madrid- de presentar una candidatura que no inclou cap imputat (en contrast amb l'alegre llista valenciana de Francisco Camps, farcida de senyors i senyores que tenen problemes seriosos amb la justícia, amb ell al capdavant per donar exemple). El problema és que, en principi, que una llista electoral no inclogui imputats ni corruptes no hauria de constituir cap mèrit, sinó el mínim exigible. Es veu, però, que al PP no ho entenen així i que, com Diògenes, s'han dedicat a buscar amb una llanterna persones honestes dins les seves files. Quan en fan tanta propaganda, deu ser que s'han hagut d'esforçar molt per trobar-les.

Ningú no supera, però, el candidat del PSOE al Parlament de les Canàries, senyor Francisco Hernández Spínola, que ha declarat que a la llista que ell encapçala "només hi ha un 2% d'imputats". Ho va dir així, com si parlés del colesterol bo o de la quantitat de cafeïna en una coca-cola, i es va quedar tan ample. Només ens ha quedat un dubte: si el 2% es considera un índex òptim de lladres en una llista, quins serien els percentatges ideals d'evasors de capitals, traficants de pornografia infantil o assassins a sou? No, és només per començar a fer-nos una idea del perfil mitjà de les persones que tan generosament volen representar-nos.