Publicitat
Publicitat

Cantona de les causes perdudes

A França li deien "Dieu", a Anglaterra "The King". Va ser nomenat el millor futbolista del Manchester United del segle XX. Ara, però, és la riota de mig europa perquè s'ha quedat sol en la seva revolució antisistema per promoure "l'apocalipsi bancari". Éric Cantona, marsellès d'avis catalans -del Papiol-, ha passat a la història de l'esport tant pel seu temperament com pel seu futbol. A França, després de llançar la pilota a la cara d'un àrbitre, va decidir penjar les botes. A Anglaterra el van repescar i va meravellar amb el 7 del United a l'esquena. La imatge que n'ha quedat, en canvi, és la del seu salt de kung-fu per damunt de les tanques de publicitat, per agredir al pit un seguidor del Crystal Palace que l'increpava. La sanció va ser de nou mesos d'inactivitat i 120 dies de treballs per a la comunitat.

A partir d'aquell moment, Cantona es va estovar i va esdevenir l'abanderat contra les injustícies i el líder de les causes nobles que, sovint, són les causes perdudes. L'última, la d'aquesta setmana. En una entrevista al Presse Ocean de Nantes va animar a fer una revolució per enfonsar el sistema. I va posar data, el dimarts 7 de desembre. "Si hi ha tres milions de persones que van al banc i retiren els seus diners, els bancs es col·lapsen". "Manifestar-se al carrer -afegia- és una enganyifa. Aquest ja no és el camí. Ja no portem armes ni matem a la gent per fer la revolució".

La xarxes socials van amplificar la crida, els diaris tradicionals en van fer portades i diversos ministres van sortir a calmar la població. Al capdavall, però, fum fum fum. Ni Cantona no va treure ni un sol euro del seu compte corrent, i algú li ha recordat que la seva dona, Rachida Brakni, és la imatge publicitària d'un banc. "Mon Dieu".


Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT