Canviar la vida urbana per frenar la contaminació

El progrés humà ha sigut possible secularment gràcies a la vida urbana, al sorgiment i desenvolupament de les ciutats com a llocs d’intercanvi cultural i comercial. Des de les primeres urbs de Mesopotàmia, cap al 10.000 aC, fins avui, la civilització no ha parat d’avançar en coneixement i benestar principalment allà on es concentraven el talent, el diner, l’art, la ciència: a les urbs. L’èxode del camp a la ciutat encara es dona avui en grans àrees del planeta: des de fa més d’un segle les grans concentracions de població s’han anat fent complexes fins a experimentar un esclat fora de control amb el sorgiment de megalòpolis sovint ingovernables, convertides en grans aparadors de desigualtat i, també, en focus de contaminació.

Encara queden, però, com a exemples a seguir, ciutats mitjanes que han sabut o pogut créixer harmònicament, bé sigui per una moderada pressió demogràfica, bé per una bona planificació política i urbana. Barcelona, tot i el seu creixement també caòtic durant el segle XX, es troba entre aquestes ciutats vistes avui al món com a exemples de qualitat de vida. Però aquesta bona imatge internacional, lluny de fer-nos caure en cap cofoisme, suposa un plus de responsabilitat. I demana, per tant, no tancar els ulls als dèficits que patim els que hi vivim: des del boom turístic fins a les desigualtats aguditzades per la crisi, dos aspectes als quals ara ja cal sumar com a prioritat la lluita contra la contaminació de l’aire, que un 82,1% dels barcelonins veuen com un problema i que un 71,5% estarien disposats a combatre limitant la circulació. Excepte en algunes zones de trànsit intens, la capital catalana es manté per sota dels límits marcats per la UE sobre partícules volàtils, però lluny dels valors límit recomanats per l’OMS. En un any, a més, la mitjana d’òxids de nitrogen -generats sobretot pel fum dels cotxes- ha augmentat un 11% i les partícules flotants, un 13%. Davant d’això, sembla imprescindible la restricció de la circulació de vehicles anunciada per al segon semestre del 2017. I seguir reforçant el transport públic -sense el qual no es pot traslladar la responsabilitat als ciutadans-, impulsant l’ús de bicicletes o apostant pels cotxes elèctrics. Cal una política global ambiciosa per fer de Barcelona una ciutat no només bonica, sinó també saludable i, per tant, més habitable.