ELS POPULARS, EN CRISI
Balears 30/05/2015

Cap sortida dolça dels presidents de Govern del PP

Aznar ordenà dimitir Gabriel Cañellas perquè no volia cap “pedra a la sabata” en el seu camí a la Moncloa. Cañellas es desféu de Soler només un any després, i Matas partí cames ajudeu-me als Estats Units quan Munar li donà carabasses. Cap president de Govern d el PP ha tingut una sortida dolça

Jaume Perelló
4 min
Cap sortida dolça dels presidents de Govern del PP

PalmaEstiu de 1995. Acaba el curs polític amb constants atacs d’un José María Aznar que ha aprofitat els casos de corrupció del PSOE per erosionar-ne, i molt, la credibilitat. Felipe González no ho dubta i, en una ocasió, li retreu que faci net a casa perquè “el president de Balears” té un bon problema amb el túnel de Sóller, que es trobava sota investigació judicial.

Aznar no ho va dubtar dues vegades. No volia cap escull en el seu camí i va enviar dues persones a llegir el sumari judicial i a parlar amb diferents membres del partit i la societat illenca. En acabar la feina, telefonaren a Madrid des de l’hotel on s’allotjaven al passeig Mallorca de Palma i el sentenciaren. “El cas pot acabar malament”. El president estatal del PP va mostrar la porta a Cañellas, qui s’hi resistí fortament. Desfilaren pel despatx de Génova diferents enviats del PP illenc, demanant clemència. Joan Huguet, Rosa Estaràs, Maria Luisa Cava de Llano i Tòfol Soler.

Es fumà un puro

L’únic intent de fer canviar d’opinió Aznar amb la presència de Cañellas va ser el dia 11 de juliol de 1995. El president balear es va reunir amb el secretari general, Francisco Alvarez Cascos, Mariano Rajoy i José María Aznar. Joan Huguet, Estaràs i Soler quedaren fora. Quan entraren, l’escena parlava per si mateixa. Els tres capos estatals es fumaven un puro, i Cañellas digué als expedicionaris mallorquins que“no hi ha res a fer”. Aznar li havia dit allò que “el partit està per damunt de les persones”, i que el cas Túnel de Sóller i, per extensió, l’aleshores president eren “una pedra en el camí”.

El 15 de juliol, Cañellas va complir les ordres i va dimitir davant la junta regional, però aquesta no l’hi acceptà. Començava un pols entre Balears i Madrid que va durar ben poc. En un sopar al Castell de Bellver, un grup de periodistes esperàvem poder parlar amb Cañellas. Va baixar i encara mantenia l’esperança de salvar-se. “Algú s’equivoca”, va dir. Però a Aznar no li tremolà el pols, i per molt que el germà del president envià Aznar “a pescar calamars” a Mururoa (on s’havien fet unes polèmiques proves amb explosions nuclears), res no impedí que s’hagués de triar un substitut només un any després de guanyar les eleccions autonòmiques per majoria absoluta.

Tòfol Soler

Un “cap ben moblat” que va proposar i liquidar Cañellas

Cañellas pilotà personalment l’elecció del seu successor. “És el cap més ben moblat que tenim”, recorda l’exdiputada Joana Aina Vidal que va dir Cañellas. En realitat, el veterà polític considerava que, a més de la capacitat de Soler, l’inquer estaria “a les ordres”.

Però no va ser així. Tot i que havia declarat com a principis d’acció “llengua, cultura i territori” i algun conservador s’havia mostrat preocupat “per un president del PSM”, en realitat les discrepàncies de Cañellas no anaven per aquí. “L’amo” volia manar i controlar algunes de les decisions del Govern, sobretot quan podien afectar temes que l’interessaven personalment.

Davant la possibilitat de perdre el control de l’acció de Govern just després d’anunciar Soler una remodelació de l’executiu, Cañellas s’alià amb Joan Verger i va forçar una votació al grup parlamentari per retirar el suport a Soler. Dos diputats, Joana Aina Vidal i Joan Marí Tur, es resistiren en una primera votació, perquè trobaven injustificada la decisió i combregaven amb les idees de l’inquer. “Hi hagué fins i tot investigació del patrimoni dels dos díscols i algun dossier”, recorda un membre del PP que no vol revelar el seu nom. En el tercer intent, el maig de 1996, Matas fou elegit president, amb el vot en contra de Joana Aina Vidal, que mai no tombà el coll i fou expulsada del partit. Al final d’aquella legislatura, es formaria el primer Pacte de Progrés de la història autonòmica de Balears.

Matas, fuita als EUA

Un anònim denuncià un any després el seu enriquiment

El suplent de Soler, Jaume Matas, va quedar efectivament sense opció de Govern en la seva primera temptativa, però sí que ho va fer el 2003. En el segon dels seus mandats, Jaume Matas va mobilitzar una part important de la societat contra d’ell pel seu concepte de “modernització” de Balears, que va incloure autopistes, grans instal·lacions com el Palma Arena, i, sobretot, caríssimes factures i hipoteques que es pagaran fins a 2037.

Quan encara no s’havia començat a investigar la seva relació amb algunes decisions pressumptament irregulars del Palma Arena, les eleccions el deixaren sense possibilitats reals de Govern. Munar va tombar a l’esquerra i, pràcticament en 24 hores, Matas anuncià que marxava als Estats Units, on treballà per a una empresa del grup Barceló. El que havia estat totpoderós president fugia cames ajudeu-me de Balears, i Rosa Estaràs deia en públic, sense observar que una càmera la gravava, que s’havia quedat “amb un embolic”, en referència a la situació del PP postmatas.

Ara, el darrer president que ha tingut aquesta formació a Balears, ha vist com les urnes castigaven amb els pitjors resultats de la història dels conservadors la seva manera de governar. Encara noquejat, ha plantejat un congrés extraordinari mentre alguns li demanen que parteixi com més aviat millor. Curiosament, el més actiu en criticar-lo i demanar que ho deixi “ja” és Gabriel Cañellas. “Sent el partit com un fill seu”, diu un assistent a la reunió d’aquesta setmana en què el president honorífic engegà Bauzá. No hi ha manera que els presidents de Govern del PP surtin en pau del Consolat.

stats