Millor diari europeu: quan l’esforç paga la pena
QUIN GOIG veure l’Esther Vera, la nostra directora, recollir a Viena el premi al millor diari europeu, i sentir-la proclamar la voluntat europeista de l’ARA. Quina satisfacció que l’Ignasi Aragay, director adjunt, i la Cristina Córdoba, directora d’art, puguin explicar el model del nostre mitjà a professionals de tot el món.
L’ARA va néixer amb ambició i visió internacional. Amb l’acord amb The New York Times, havent presentat el projecte a grans mitjans de Londres i de Washington, havent visitat moltes redaccions i escoltat moltes veus. Volíem explicar el món des de Catalunya i en la nostra llengua, i aportar novetats al periodisme.
Quan reps un premi internacional tan important, o quan el fotògraf Samuel Aranda obté l’Ortega y Gasset per una foto de refugiats a la nostra portada, t’adones que paguen la pena molts esforços i algunes incomprensions i silencis. L’ARA ha patit intents de ser arraconat com a petit mitjà localista i obsessionat en les nostres cosetes. Mentrestant, hem procurat fer interactius com els que fa la millor premsa mundial, explicar el que passa a tot el planeta, ser referents en educació, cultura i pensament. Es pot caricaturitzar sense fullejar-lo, però des d’una mirada honesta el nostre, que és un mitjà imperfecte i molt criticable, té nivell suficient perquè el reconeguin internacionalment per les portades, pels dossiers, per la innovació en els llenguatges. Un èxit per a la nostra llengua, que traspassa fronteres de forma natural. Un estímul per continuar posant el llistó ben alt. I un mèrit compartit entre una comunitat de lectors i subscriptors intel·ligents, fidels i exigents, que sempre obligueu a més, i una redacció talentosa, entusiasta i compromesa amb el periodisme de qualitat. Estem d’enhorabona, convé celebrar-ho. I, un cop fet, continuar pencant.
