Carles Domingo (Mingo)

Em llevaré a les 9 perquè havent-hi partit és important que faci tots els àpats. Faré un bon esmorzar: entrepà de pernil dolç i suc de taronja. Fa cinc anys que esmorzo el mateix. I m'agafaré el matí de relax. Sortiré de casa i aniré a estirar les cames. A mirar botigues segurament. Cap a la una dinaré. Un plat de pasta amb una salsa senzilla de tomàquet, pollastre a la planxa i fruita. Hidrats i proteïnes, però sense que pesi gaire a l'estómac, que si no tinc problemes a l'hora de jugar. A les 15 h agafarem l'autobús cap a Barcelona. Com que és a prop no ens hem de concentrar abans. L'ambient serà distès i quan arribem al camp, al vestidor, l'entrenador ens dirà quina és l'alineació. Farà la xerrada i a jugar si hi ha sort, o a ser a la banqueta fins que el míster em faci confiança. És un camp molt especial per a mi. És on m'he format com a futbolista, però també com a persona. És com tornar a casa i els estic immensament agraït. Per això em fa il·lusió anar-hi i jugar. Això sí, els colors que defensaré seran uns altres. Som en una situació delicada, l'inici de temporada ha estat difícil i necessitem els tres punts. Així que demano als del Barça que ens els cedeixin. Ells de ben segur que acabaran en la part mitja-alta de la classificació. Quan acabi el partit, espero poder celebrar la victòria de tornada. Així el viatge és més curt. En arribar a casa, sopar lleuger. Em faran mal tots els ossos si he jugat. Així que m'estiraré al sofà i miraré la televisió, per anar baixant la tensió i intentar agafar el son. Si no he jugat, estaré neguitós. Així que em passarà una cosa similar.