Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Carles Prats

Treballa en equip. Tant per la contrarellotge que suposa presentar el 'Telenotícies migdia', com per ser pare de bessonada

A quarts de set em llevo. Corro per agafar el tren: si el perdo em tocarà anar en cotxe. Durant el trajecte escolto la ràdio i em vaig posant al dia. Quan arribo a TV3 miro els diaris i a les nou fem la primera reunió per parlar dels temes que poden sortir al TN . Cada secció en proposa. Quan s'acaba vaig a la cafeteria i agafo un entrepà. Pujo l'esmorzar a la redacció i mirant les imatges internacionals que han enviat -dels llocs que tenen fusos horaris molt diferents i ja les tenim- me'l menjo. No puc parar ni un moment, cada minut és or. Calen moltes hores per preparar una hora d'informatiu. Em poso a escriure entradetes de notícies i a parlar amb redactors i amb corresponsals per conèixer els matisos i els detalls de les notícies. Jo sóc una peça més del gran engranatge, ens necessitem molt els uns als altres perquè les coses surtin bé. A dos quarts de dues ja haig d'anar a maquillatge: són els únics deu minuts que tinc de descans. Llavors caldrà afegir els canvis d'última hora i cap al plató. Serà l'hora que passarà més ràpid del matí. Quan acabi aniré a la cafeteria, on ja estaran recollint, i dinaré el que quedi. A quarts de sis arribaré a casa. El dilluns és el dia que estic sol amb les meves filles: tinc dues bessones de vuit mesos. Sortirem a passejar i jugarem. Després faré malabarismes per banyar-les. M'ho passo realment bé, però hem d'estar molt organitzats. Llavors els donarem el sopar i les posarem a dormir. Després, ens tocarà a nosaltres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT