Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Carles Solà

Avui divendres em llevo a quarts de set, com cada dia. Encara que sigui la vigília de Nadal, aniré a l'Autònoma, on faig classes a l'últim curs de la llicenciatura de biotecnologia. Abans, però, esmorzo a casa fort, amb un suc de taronja, torrades, iogurt i cafè. Els alumnes que tinc són extraordinaris. Estan a les portes de la llicenciatura i ja són madurs. Normalment dino a la UAB, però avui marxo cap a casa, perquè aquesta nit vénen fills i néts a celebrar el Nadal.

En aquests moments, no enyoro gens la política, tot i que he fet política gairebé sempre, des del sindicat d'estudiants fins a ser rector i després conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El Dursi, en dèiem. Però que no l'enyori no vol dir que no la segueixi. Estic molt al dia i quan passen coses com la sentència del Suprem contra la immersió lingüística, m'indigno. No podem minimitzar-la perquè té uns efectes destructius sobre l'ensenyament a Catalunya. És un drama extraordinari i demostra que la via autonomista no porta enlloc. Espero que el nou Govern ho tingui clar i no l'acati.

Jo sempre he estat independentista i quan el Joan Laporta em va proposar tancar la seva llista de Solidaritat, vaig acceptar de gust i no crec que per això algú d'ERC s'hagi d'enfadar. Vaig ser al Govern com a independent i encara espero algú d'Esquerra que m'expliqui què va passar quan vaig plegar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT