Publicitat
Publicitat

Carme Chacón, donassa i catalana

Per molt que s'hi esforcés, Carme Chacón no podria evitar ser dona. Fins i tot, si s'ho proposa, pot arribar a ser una donassa, en el sentit que Josep Pla donava a la paraula homenot . De la mateixa manera, per molt que s'hi miri, tampoc pot evitar ser catalana. Va néixer fa 40 anys a Esplugues de Llobregat i, per a bé i per a mal, s'ha format en el socialisme catalanista. Pot arribar a ser una gran política catalana, fins i tot europea. A Espanya, en canvi, no ho tindrà gens fàcil.

Per raons familiars i generacionals, Carme Chacón admira aquell Felipe González del cambio . Per les mateixes raons, el seu catalanisme és més racional que sentimental, però és i serà. A l'altra banda de l'Ebre, ni que hagi passat pel ministeri de Defensa, és percebuda com algú que ve del sospitós PSC, l'últim mohicà del federalisme espanyol. Tant se val que triï el poble del seu pare, Olula del Río (Almeria), per presentar la seva candidatura a secretària general del PSOE. Si anés, posem per cas, a Sorribes de la Vansa a dir que aspira al PSC, seguiria sent del Baix Llobregat. Hi ha coses que són com són.

Carme Chacón pot seguir creient en la màgia dels Reis Mags. Les il·lusions mouen el món. Però és més fàcil moure el món que fer desaparèixer els recels catalanofòbics. Una cosa és la màgia i l'altra l'autoengany. Carme Chacón és dona i catalana, com Montserrat Roig, com Maria Mercè Marçal, com Maria Aurèlia Capmany... Si s'inspira en elles, es connectarà màgicament amb el seu país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT