Carnet VIP
Ens apropem al referèndum per la permanència o la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb una incertesa enorme. Hi ha molts nervis.
La UE és, sobretot, una unió monetària i agrària. Com que el Regne Unit conserva la lliura com a divisa, no s’hi juga tant com si estigués dintre de l’euro. Bona part de la resta d’acords, fins i tot sobre immigració i circulació de mercaderies, es poden mantenir tot i sortir de la UE.
El Brexit és un problema més estètic que real. És una qüestió de credibilitat i d’imatge. Si una de les primeres potències econòmiques d’Europa no vol pertànyer a la Unió, aquest organisme queda en evidència.
Per mirar de convèncer els britànics, s’han estat negociant unes mesures excepcionals que aplicarien al Regne Unit per tal que no perdin una sèrie de potestats legislatives. És un mecanisme similar al d’aquests clubs en què s’emet un carnet per a socis VIP, amb privilegis de què la resta no gaudeixen.
Em recorda el concert basc o els drets forals. I ja sabem com acaben, aquestes excepcions. Tard o d’hora la resta de socis demanen abolir-les i deriven en conflicte. La cosa és molt simple. La UE és el que és. I si no interessa als britànics tal com està concebuda, que mirin d’instaurar-hi un seguit de millores generals o que marxin.
Em sembla molt bé que votin si seguir o no, però no expedir carnets VIP a socis concrets. Un club sol concedir carnets VIP quan els avantatges generals no són prou convincents. Un cop més, genialitat del Groucho Marx: “Mai no acceptaria pertànyer a un club que acceptés com a membre algú com jo”.
Els mateixos britànics no es creuen un club que accepta com a soci algú com ells. Així de clar.
