Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

Cartes Normandes. Lo 'mascaret'

D'Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1941) a 'La Renaixensa' (8-III-1896). Demà l''Ara Diumenge' inclourà un reportatge dedicat a aquest diplomàtic, egiptòleg i bibliòfil que va enviar cròniques a la premsa catalana des dels diversos destins on exercia com a membre del cos consular espanyol. Postal del port de Trouville, a Normandia, a l’època en què hi vivia Toda.

No tot ha de ser monuments gòtics, guerres d’anglesos i camps de verdor. Té també la regió normanda curiosos fenòmens de la naturalesa, estranyeses de ses aigües que han merescut l’estudi de sos savis, l’admiració de sos profans i un munt d’explicacions que no han convençut ningú. Un d’aquests veritables accidents dels tempestuosos mars que la cerquen s’acaba de produir fa pocs dies, i, com és natural, ha servit de tòpic als diaris i de conversa amena entre la gent de poca feina. És lo mascaret. Em plagué la paraula al sentir-la per primera volta. Té així com un cert gust de català. Sembla el nom d’un mas al camp de Tarragona, o el d’una d’aquelles vinyes de frondosos moscatells on els aficionats de vuit o deu anys anàvem a veremar quinze dies abans del temps. Tots els anys, a l’acostar-se el solstici de primavera, s’anuncia la pròxima vinguda del mascaret. Els més innocents creuen que arriba d’Amèrica; altres, més il·lustrats, suposen que el fan a la veïna Anglaterra; però els que tenen certa saviesa parlen en to profètic de la conjunció del sol amb la lluna i la terra, de la major atracció dels dos primers astres, per ses forces que encara que oposades es sumen en lloc de restar-se, i de la influència que tal causa produeix en l’aixecament de les aigües a les marees. [...] La marea dels dos dies que precedeixen i segueixen al ple de lluna és imponent en aquesta època. Al port del Havre, l’aigua puja prop de nou metres sobre el nivell zero dels pilots, quan en èpoques ordinàries molts cops no arriba ni a sis metres. [...] Al començar el ple es forma una corrent molt forta que es precipita cap a terra en imponents onades. Si a elles s’hi ajunten vents durs de ponent, com sol ocórrer quasi sempre, llavors s’arma una contradansa que ballen els pobres barcos portats a mercè del temporal. Les moles d’aigua que avancen de l’Oceà, es troben preses a l’arribar vora les costes de França per l’estret espai de mar que limita el canal d’Anglaterra, i naturalment rodolen amb més fúria al tancar-se en lo verdader embut que forma el golf de Normandia, des dels caps de Cherbourg i d’Antifer fins a la boda del Sena. A l’arribar al fons del golf, les llenques de terra que formen la gola del riu estrenyen encara més l’aigua, que deu guanyar en alçada lo que perd en extensió, i és llavors quan es produeix l’estrany fenomen que se’n diu lo mascaret. [...]

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT