Cas Palau: judici a l’escàndol que va enterrar l’oasi català
El 23 de juliol del 2009 la societat catalana va quedar en estat de xoc. La imatge dels Mossos d’Esquadra entrant a les oficines d’una de les institucions culturals més arrelades al país, el Palau de la Música Catalana, i la posterior confessió de Fèlix Millet van sacsejar les aigües del que fins llavors s’anomenava l’oasi català. De sobte es va veure que dos desaprensius, Millet i Montull, havien sigut capaços d’orquestrar un espoli de gran magnitud (més de 30 milions d’euros) davant els nassos dels òrgans rectors del Palau, on hi havia el més granat de la societat catalana, les institucions públiques i les empreses donants. El cas, recordem-ho, es va destapar quan Hisenda va detectar importants moviments de diners amb bitllets de 500 euros l’any 2008, tot i que el 2002 una denúncia anònima que va ser ignorada ja va alertar de les pràctiques fraudulentes de Millet i Montull. Finalment, vuit anys més tard i després d’una tortuosa instrucció, el cas arriba avui a judici.
En aquest temps Catalunya i Espanya han canviat molt. L’esclat de nombrosos casos de corrupció i l’impacte de la crisi econòmica han provocat un tsunami polític i s’ha imposat una nova cultura molt més intolerant amb la corrupció i les maneres de fer que estaven a l’ordre del dia fins fa ben poc. En aquest sentit, per exemple, el judici haurà d’aclarir si CDC es va finançar de manera il·legal a través del Palau, com defensa la fiscalia, o no.
I això sense comptar l’impacte de la confessió de Jordi Pujol i els diners d’origen sospitós que la família tenia a Andorra. Avui CDC ja no existeix com a partit polític operatiu i ha sigut substituïda per una marca nova: el PDECat, que fa bandera d’haver superat l’herència rebuda.
Tot plegat demostra que el mite de l’oasi era només això, un mite. I que estem lluny d’haver fet net de veritat en la vida pública catalana. Les pròximes setmanes veurem desfilar pel tribunal acusats i testimonis del que és el cas més gran de corrupció de la història recent. L’objectiu ha de ser conèixer el destí de fins a l’últim euro, rescabalar el Palau, i que el pes de la llei caigui sobre els culpables, començant pels estafadors confessos Millet i Montull. La Catalunya del futur no es pot permetre el luxe de passar per una altra vergony a col·lectiva com aquesta.
