“Casta?, què és, casta?”

-Veig que encara teniu lligades les cadires, aquí fora.

-Oh, deien que havia de fer tant de vent... Que vol el cafè a fora, Conxita?

-Ui, no, no, nen. Jo, si no fa sol... I posa’m també una pasta d’aquestes.

-Al final haurà passat com a Nova York, l’alerta del segle i res de nou...

-Ja ho vaig veure, ja. A la tele vinga mapes, vinga cues a les botigues, correm-hi tots. I jodic: què n’hem de fer, aquí, de si neva o no neva a Nova York?

-Dona, som globals, no, diuen?

-Mira’l, com riu! Això: globals quan interessa. Busca’l, el temps que farà a la Conxinxina, que només els treuen quan ja tenen l’aigua fins aquí, tots arremangats, amb els vells a coll...

-A la Conxinxina que diu vostè no cau la borsa, amb les catàstrofes naturals... Li deixo aquí el cafè.

-Ui, què són tots aquests diaris que són tots iguals? “Generació trobada”? Ai, mare, què ha passat?

-No res, Conxita, són de dimecres, que el banco Santander els va pagar una ronda a tots. Bueno, a tots: als que es fan només en català no, que potser és part del màrqueting... Miri, que bonics que quedaven, al quiosc.

-Ui, no m’ensenyis telèfons que jo en això tan petit no veig res.

-Totes les portades eren el mateix anunci, ho veu? Però no ens cal patir, Conxita!, que els de Podemos ara han dit que el Santander no és casta. Aquí, miri: “Hi ha dues cultures empresarials. Una és casta; l’altra vol contribuir al benestar social, com la família Botín en el Banc Santander”. Hòstia, tu. Ara resultarà que els Botins són anticapitalistes! No, si aquests de Podemos, d’aquí fins que surtin a Espanya ja hauran girat tot el discurs: “Casta?, què és, casta?” Ja ho veurà.

-Aaara sé què dius: el Podemos és aquell de la cua, oi? Cada vegada que poso el 6 sempre hi és, sempre hi és, i jo, que estrany, si abans sempre hi tenien aquell, el Riviera, em sembla que es diu, que dic que li han degut prendre el puesto.

-Jo no ho havia pensat així, però... Els llenço, aquests diaris, eh?

-Espera, dóna’m aquest. Aquest del Pujol. A veure què diu. Mira la Ferrussola, davant de tot. Ooh, que s’han fet grans... I aquests deuen ser fills. Aquest hi té una retirada, oi? Però a l’altre, al de les ITV.

-No m’ensenyi res, fins que no vegi una sentència no m’interessa res, dels Pujol.

-Creu-t’ho, una sentència. Si tot això és comèdia, que no ho veus? Ho van voler treure per la independència i són tan rucs que ara com aquest home parli els deixarà a tots amb el cul enlaire. Van traient que els fills això, els fills allò, ¿i et penses que en veuràs cap, a la presó? Tu fes-me cas a mi, que en 23 anys remenant cireres se’n saben moltes, de coses.

-Miri, jo el que vull és fer net, Conxita. I si els altres ens ajuden a fer feina, tot això que avancem.

-Ai, no ho sabia, que fos dur d’orella: “Pujol nananà es va descuidar els audiòfons i va corregir l’intèrpret”... L’intèrpret? Què el van fer anar a Suïssa?

-Sí, a Suïssa! Ara riuria però fot plorar. Jo al Pujol ja sap que res, eh?, però si sóc un president d’un país i em foten davant d’un jutge que no entén l’idioma del meu país, és que els denuncio jo a ells per vulneració de drets lingüístics i a veure quin judici acaba primer.