20/07/2016

Català en la intimitat

3 min

Doncs ja ho tenim. Ciutadans, amb Albert Rivera al capdavant, ha passat de negar tota mena de suport (“ni per activa ni per passiva”) a Mariano Rajoy, i fins i tot de signar un acord de govern amb el PSOE que es va esvair més de pressa que un got d’aigua dins un tsunami, a tota una altra cosa: primer, Albert Rivera anuncia l’abstenció del seu grup parlamentari, en segona volta, a la investidura de Mariano Rajoy, i convida els socialistes a seguir el seu exemple, per allò que entre la bona gent constitucionalista s’han d’entendre. La segona fase en aquest curiós procés de mutació ha consistit a votar directament que sí, en primera i segona volta i més que n’hi hagués hagut, a una altra investidura, la de la fins ara ministra de Foment Ana Pastor com a presidenta del Congrés de Diputats, gest a canvi del qual el PP cedeix graciosament a C’s dues cadires a la mesa del Parlament espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Pel que es veu, i segons Rivera, els mèrits que li han valgut a Ana Pastor el beneplàcit de C’s són bàsicament quatre: que és constitucionalista (és a dir, espanyolista de pedra picada), que té experiència institucional (això no cal ni dir-ho, tot i la grisor de la susdita experiència), que és una persona de consens i que sobre la seva persona no pesen acusacions ni sospites de corrupció. Aquí val la pena aclarir que, en el context del PP, per referir-se a un ministre d’aquest partit amb l’expressió “persona de consens” n’hi ha prou de ser algú que no proclami que vol espanyolitzar els nens catalans, ni que enviï països sencers a vagar per l’espai interestel·lar pels segles dels segles, ni que ordeixi confabulacions pestilents contra els adversaris polítics grapejant a l’engròs totes les institucions de l’Estat a l’abast (des de la policia fins a la fiscalia, passant pel que es vulgui). Com que Ana Pastor efectivament no fa cap d’aquestes coses, sinó que es limita a portar l’AVE fins a Galícia bàsicament perquè sí i perquè ella se sent molt gallega tot i haver nascut a Zamora, doncs sí, mirat així, acceptem Ana Pastor com a persona de consens. Pel que fa al punt de la corrupció, també hem de donar la raó a Rivera i la seva gent: arribats al punt a què hem arribat, que un alt càrrec del PP hagi ocupat responsabilitats de govern sense haver ficat la mà dins la caixa pública és notícia.

Temps d’entesa, doncs, com en els dies de vi i roses del pacte del Majestic, però amb canvi de parella: en lloc dels nacionalistes catalans de CiU, al PP li toca ara festejar degudament els llops amb pell de xai constitucionalista de C’s, que també són catalans però no tan perversos, i que en la tercera i definitiva fase del seu veloç canvi de posicionament no dubto que trobaran la manera de transformar la seva abstenció desmenjada en un sí entusiasta a la investidura de Rajoy. Qui els havia de dir a C’s que acabarien fent de CiU, que segons ells eren la màfia. Però així Rivera li podrà ensenyar a Don Mariano no ja a parlar en català en la intimitat (com quan Aznar s’embarbussava amb versos de Verdaguer a l’estil de la nena de L’exorcista ), sinó l’idioma bilingüe en el qual ell s’expressa amb tanta desimboltura:

-Un plat és un plat, Mariano, siempre que se reforme bien.

- Hum, Albert... Y la europea?

stats