Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Catalanofòbia i malbaratament

Dissabte a La noria debatien si existia o no la catalanofòbia sota l'atent control de Jordi González, que s'ho mirava com si la cosa no anés amb ell. Pilar Rahola lluitava pel país mentre la obcecada Isabel Durán i Albert Rivera defensaven el no. Aquests últims es basaven paradoxalment a criticar el que costa econòmicament mantenir el nostre idioma. És l'argument estrella en temps de crisi: no és un problema cultural o polític sinó una simple qüestió de diners. Si desaparegués el català seria una despesa menys a tenir en compte per sortir més fàcilment de la crisi. I si això no és catalanofòbia, què és?

Diumenge, per sort, Jordi Évole a Salvados va demostrar que on s'han malbaratat més calers no és precisament invertint en el català. El programa, titulat Cuando éramos ricos , es va dedicar a repassar el munt d'infraestructures absurdes, innecessàries, grandiloqüents i ara fantasmes que hi ha per la Península. El programa, de tan ben plantejat com estava, feia esgarrifar. Però Évole va trobar el to perfecte per posar-ho en evidència. No ho va fer des de la demagògia tòpica en temps de crisi sinó des del sarcasme més absolut. Esperava els escassos passatgers d'una estació fantasma de l'AVE animant-los amb una xaranga. Esperonava els clients que volaven des de l'aeroport de Lleida com si fos un servei personalitzat. El Carrusel Despilfarro connectant amb reporters de múltiples ciutats espanyoles que repassaven infraestructures i despeses va ser d'una contundència demolidora. La llarga roda de connexions ens feia adonar de la suma de calers invertits en edificis buits, ponts intransitats, recintes fantasmes, aeroports sense activitat, estacions mortes... Potenciava l'efecte de malbaratament, d'excés, de bogeria constructiva.

Impecable exercici de denúncia que fa obrir els ulls als espectadors mentre d'altres perden el temps comptant la xavalla que se suposa que li costa a Espanya el català.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT