Catalans, ha arribat l’hora... de llegir!

Un nou país? D’acord. Comencem, doncs, per la base: petits i grans, ha arribat l’hora de llegir! És una gran assignatura pendent dels catalans. Llegim poc, molt poc. Ens perdem massa llibres fantàstics. No tenim prou cura dels nostres escriptors, dels d’ara i dels clàssics. Hi ha gent -potser n’hauríem de dir genteta, adulta i jove- que fa bandera de la seva incultura, de no llegir mai cap llibre. No ensenyem bé a llegir, no sabem estimular la curiositat lectora dels nostres fills i alumnes. Ens relacionem poc i malament amb els llibres, amb la infinita saviesa, bellesa i aventura que suposa endinsar-se en el mar universal de les lletres. La literatura no forma prou part de les nostres vides, del nostre bagatge humà, de les nostres il·lusions i fantasia. Sense llibres, sense novel·les i poesia, sense assajos i tractats, sense diaris i revistes, sense obres de teatre i guions de cine o tele, sense tot això seríem persones mancades: pensaríem pitjor, no trobaríem els somnis, oblidaríem el nom de les coses, no entendríem el món, ens divertiríem menys, tindríem dificultats per imaginar un futur millor, el nostre i el del país, el de tots. Sense la lletra impresa o digital, sense el bagatge de tanta escriptura acumulada al llarg dels segles, de tanta creativitat del present, estaríem renunciant a la nostra humanitat, que es caracteritza precisament per la capacitat de crear llenguatge, que vol dir capacitat de pensar, de ser lliures, de progressar.

Avui, festa de Sant Jordi, cal reivindicar amb totes les paraules els llibres com un tresor col·lectiu. És una festa molt bonica, però és la festa d’un dia que amaga una resta de l’any en què oblidem la lectura. Estem per sota la mitjana europea i millorem amb una lentitud exasperant. Els escriptors no poden viure d’escriure, els editors ja fa anys que només sobreviuen. Els mestres no saben com fer que els adolescents no abandonin l’hàbit de llegir. Els pares i mares no donen bon exemple. Fa temps que el diagnòstic està fet i no estem trobant el camí. És un problema global, és cert, però si no ens el fem nostre, si no li donem prioritat, no ens en sortirem. Qualsevol persona socialment rellevant hauria de fer bandera de la seva condició de lector. Llegir ha de donar prestigi, ha de tenir premi, ha d’estar moooolt ben vist. I qui no llegeixi, vergonya!