28/04/2012

Catalans irresponsables i insolidaris

3 min

L' home, la dona i el mico. A diferència dels Estats Units, on la teoria de l'evolució de Darwin continua provocant urticària en alguns sectors creacionistes, a casa nostra poca gent dubta de la relació ancestral entre els homes i els micos. I si encara quedava algú que no ho tenia clar, les darreres declaracions perpetrades per personatges com el ministre Cristóbal Montoro o per la delegada del govern espanyol a Catalunya, la tal María de los Llanos de Luna, el deuen haver convençut de les bondats dels principis del científic anglès. Recordem les paraules d'aquesta darrera: a més d'atiar les brases amb frases com "la independència suposaria un empobriment terrible, només la defensa la gent que no estima Catalunya", Llanos de Luna va qualificar el procés cap a la llibertat del nostre país d'"irresponsable i poc solidari". Val a dir que aquestes manifestacions són calcades d'unes altres que va fer -l'any 2010 en un xat amb lectors del diari independent La Razón - un home que sí que és responsable i que sí que estima Catalunya: Francisco Caja, el mateix que fa poc va comparar les escoles catalanes amb correccionals lingüístics!

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Voluntaris catalans. Les declaracions de la delegada del govern espanyol em van venir al cap fa uns dies, mentre visitava l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya. Va ser en el moment d'aturar-me davant d'un dels espais renovats darrerament, en concret en el que fa referència a l'epopeia dels voluntaris catalans que van lluitar a la Primera Guerra Mundial al costat de França i contra els vells imperis autoritaris. Acompanyant una mostra d'objectes que aquests voluntaris van dur per les trinxeres de Gal·lípoli, Salònica o Artois, hi destaca un mapa d'Europa de l'any 1913 sobre el qual caldria que tots plegats -però especialment les persones que pensen com Montoro i Llanos de Luna- féssim una petita reflexió.

Canvis fronterers. De fet, amb una simple mirada, fins i tot el més estúpid dels nostres conciutadans pot adonar-se que la fisonomia del Vell Continent que mostra aquest mapa és sensiblement diferent d'avui, gairebé una centúria després. I això perquè en el darrer segle Europa ha estat sacsejada per desenes d'irresponsabilitats dutes a terme per dirigents insolidaris que, segons Llanos de Luna, no haurien estimat gens el seu país. Em refereixo a personatges com, entre molts altres, Tomas Masaryk, primer president de la Txecoslovàquia independent; Eamon de Valera, líder del procés secessionista d'Irlanda, i, més recentment, Vytautas Landsbergis, pare de la independència de Lituània, l'any 1991, i, per cert, conservador com la nostra il·lustre delegada.

L'explosió dels grans imperis. Efectivament, les tràgiques circumstàncies (les dues guerres mundials i la Guerra Freda, que va enfrontar els blocs capitalista i comunista) que van marcar el segle XX van permetre l'aparició dins de l'escena internacional de nous estats que en la majoria dels casos van recuperar la seva antiga sobirania. Precisament, la no participació o la posició subalterna de l'estat espanyol en aquests esdeveniments és el que permet explicar la immutabilitat de les seves fronteres. Per dir-ho d'una manera clara: ¿és una bajanada pensar que si Espanya hagués participat al costat dels alemanys a la Primera Guerra Mundial, com era la voluntat del mateix rei Alfons XIII, d'aquí pocs anys Catalunya celebraria el centenari de la independència? ¿La seva situació seria similar a la dels diversos nous estats apareguts el 1918 arran de l'explosió dels imperis Otomà, Rus, Austrohongarès i Alemany, que van canviar radicalment la cara del Vell Continent? Ara, quan els efectes de la crisi i la distribució dels recursos obren -i obriran encara més en el futur- tensions dins dels diferents estats, no espero cap resposta de cap dels personatges citats a l'inici d'aquest article. Per a ells, la nació espanyola és una unidad de destino en lo universal que no tan sols ja existia a l'Edat Mitjana, sinó també a l'època de l'Imperi Romà i, fins i tot, quan els dinosaures dominaven la Terra. Dinosaures made in Spain , esclar!

stats