Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Catalunya no té alternativa al rescat però s'ha de fer valer

El debat sobre si Catalunya s'havia d'acollir o no al fons de liquiditat autonòmica (FLA), el que es coneix com un rescat, és absurd. El Govern no tenia alternativa perquè ara no té cap altra via d'ingressos possible. Amb la recaptació dels tributs propis sota mínims i els mercats financers tancats amb pany i forrellat, la Generalitat està en una situació paradoxal: la d'haver de demanar un rescat de 5.000 milions a un Estat a qui cada any transfereix un 8% del seu PIB (16.000 milions d'euros segons les últimes dades conegudes, les del 2009) que després no torna. Per això té raó el Govern quan es queixa que els diners del FLA són (també) catalans. És la principal diferència entre el rescat català i l'espanyol.

Dit això, és una obvietat que els diners no arribaran a canvi de res i estan condicionats a un compliment estricte de l'objectiu de dèficit i a un pla d'ajust que pot suposar més retallades, com van recordar ahir Brussel·les i el mateix ministre Luis de Guindos. Més enllà d'això, que ja era conegut, el govern espanyol té un ampli marge per evidenciar el control que de facto ja exerceix sobre els comptes autonòmics. És a dir, que Cristóbal Montoro pot escenificar, si vol, amb els controls mensuals que preveu el decret del FLA, per exemple, que qui mana és ell. Si hem de fer cas de les declaracions de Mariano Rajoy, que parla d'ajudar i defugir polèmiques, aquesta no serà l'actitud del govern central.

Altres membres del PP, però, han volgut humiliar Catalunya aprofitant la petició de rescat. És el cas del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que ahir va dir que "Galícia paga i Catalunya demana". Les declaracions són especialment feridores perquè Galícia és una de les comunitats més beneficiades pel sistema de finançament vigent (puja tres posicions en el rànquing després de l'anivellament, quan Catalunya en perd set).

Catalunya potser no pot donar lliçons de gestió (ni CiU ni el tripartit), però tampoc no pot permetre que ningú n'hi doni.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT