Catalunya, l'estat propi i la majoria social

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el pal de paller de la coalició hegemònica de Catalunya, que ha governat la Generalitat durant la major part del període democràtic i que en l'actualitat és al capdavant del Govern i de totes les grans administracions locals, ha fet aquest cap de setmana un gir històric en el seu plantejament polític. Un gir cap a l'estat propi. L'ha fet en sintonia amb la gran majoria de la seva militància -ho reclamaven el 71% dels prop de 2.000 delegats del congrés de Reus-, però també empès per un cos social català que en pocs anys s'ha decantat cap a la desafecció amb Espanya i a favor d'explorar el camí de la independència. L'eventual sí a un referèndum se situa, segons les enquestes més prudents, per sobre del 40%. El fracàs del ja no tan nou Estatut del 2006, el continu drenatge fiscal que posa a la corda fluixa l'estat del benestar construït des de l'autogovern, la persistent desatenció i fre a les infraestructures bàsiques del país per part de l'Estat -aeroport i transport ferroviari en primer lloc- i el menyspreu i sovint bel·ligerància contra la llengua pròpia han anat conformat un estat d'opinió com més va més transversal, raonat i desacomplexat.

Aquest corrent majoritari, defensat dinàmicament des de la societat civil i que ha quallat entorn del dret a decidir i l'estat propi, és el que ara CDC no només incorpora al debat, com ràpidament s'han encarregat de puntualitzar els guardians de l'ordre tant dins com fora de la coalició, sinó que l'assumeix de manera explícita. Ho fa, certament, en paral·lel als acords de governabilitat i de política econòmica amb el PP, una sintonia d'interessos que, tanmateix, a ningú se li escapa que té data de caducitat a causa de la cruïlla del pacte fiscal, en què, a priori, l'acord és més que complicat. En el futur immediat, doncs, es dibuixa un panorama en què tocarà "jugar-se-la", com ha dit el president Artur Mas aquest cap de setmana. CDC agafa un nou rumb. I sap que no està gens sola.