Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Catalunya necessita un PSC sobirà, fort i creïble

El PSC viurà avui el seu particular dia D a Sevilla. El congrés del PSOE entronitzarà un nou secretari general que tot apunta que serà secretària i es dirà Carme Chacón. Aquest fet aboca els socialistes catalans a una situació inèdita, una mena de dimensió desconeguda en què ningú sap ben bé què pot passar en les relacions entre el PSC i el PSOE. Al marge, però, del que passi aquest migdia, és evident que Catalunya necessita un referent socialdemòcrata i catalanista fort, un pal de paller del centreesquerra, i aquest paper, fins ara i amb més o menys encert, l'ha exercit el PSC, l'únic partit, juntament amb CiU, que ha donat dos presidents de la Generalitat des de la recuperació de la democràcia. En aquest sentit, si Chacón guanya es podria interpretar com la victòria de les tesis clàssiques del federalisme català a dintre del PSOE, i això seria una bona notícia. La paradoxa que sacseja el PSC aquests dies és precisament que Chacón, com que és una militant del partit, es pot convertir en una amenaça per al projecte d'ampli espectre que es va dibuixar en el congrés del desembre. I aquests temors no són infundats. Durant la campanya interna Chacón ha fet servir un discurs clarament discordant, per posar un exemple, amb el dels seus companys al Parlament. I durant els governs tripartits la llavors ministra sempre es va alinear amb Zapatero enfront dels presidents Maragall o Montilla. L'actual direcció del PSC, amb Pere Navarro al capdavant, ha decidit bolcar-se en la seva candidatura, i té tot el dret a fer-ho, però també és un deure dels que pensen que Catalunya necessita un PSC sobirà, fort i creïble, alternativa a CiU, alertar sobre els riscos d'aquesta operació. I afirmar que un PSC sotmès a la disciplina del PSOE i sense el component catalanista no serà mai pal de paller de l'esquerra. Serà una altra cosa. Un partit més petit i sense la capacitat d'atracció de professionals i creadors que havia tingut. I si el PSC no fa aquest paper algú altre vindrà a ocupar l'espai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT