Publicitat
Publicitat

"Catalunya és un planeta"

Rachel Arieff. 36 anys. Còmica, xòuman i escriptora. Jueva, irreverent i estrella de l'antikaraoke: un xou desconcertant que organitza cada dilluns a l'Apolo. Mordaç, salvatge i corrosiva. Prefereix riure a la dignitat i li agradaria veure la duquessa d'Alba cantant God save the Queen dels Sex Pistols. És de Milwaukee, ha viscut per tot el món i després d'un viatge a Barcelona va decidir quedar-s'hi. No té pèls a la llengua i ho demostra cada cop que puja a l'escenari. Avui la podeu veure al Llantiol.

Arriba amb barret, abric, maleta i bosses penjant del braç. On vas tan carregada? Carregada, no; preparada. És seca com una bufetada; contundent i irreverent; pèl-roja i malparlada. I va de tia dura però és material sensible. De fet, deixa caure alguna llàgrima a mitja entrevista. De dins la maleta treu plomes, botes de xarol i vestits brillants. I un cop preparada m'explica que quan va arribar a Barcelona es va enamorar: De la ciutat o d'un home? De totes dues coses. Fa 7 anys que ets aquí, segueixes enamorada? Sí: de la ciutat i del mateix home. Tot i que en l'amor, sempre l'acabem cagant.

ASSASSINS I TERÀPIES. La Rachel ho va deixar tot per Barcelona i després d'un mal dia en un karaoke va decidir muntar l'antikaraoke: un xou on els amants de la música i les nits canallas poden destrossar tot tipus de cançons des de Sex Pistols a Radiohead. A les seves mans, el karaoke ha deixat de ser caspós per ser modern. I un èxit de convocatòria: Per què funciona tan bé? Pel pudor català. Sou tan correctes i guardeu tant les formes que aquí us deixeu anar. Serveix de teràpia col·lectiva? Sí; si no existís l'antikaraoke hi hauria més assassinats: la gent ve aquí a descarregar. Al marge de drames, hi ha talent? Sí. Això no és només el manicomi del Paral·lel: hem creat artistes.

CATALANS I IMMIGRANTS. Té un accent americà marcat i una mirada a mig camí entre l'agressió i la seducció. Cop d'ull ràpid i pròxima pregunta: Què t'agrada dels catalans? Que sou molt elegants. Això vol dir menys directes? Sí: aquí sempre fugiu d'estudi i jo visc de ser políticament incorrecta. Vius de la polèmica? També: quan dius les coses clares sempre xoques amb algú. Jo per sort no sóc una immigrant que hagi de mantenir la boca tancada per por que no em donin feina. Té un punt d'agressiva i passada de voltes. I és incapaç de mesurar la violència de les paraules. No et mossegues mai la llengua? De vegades sí. Quan em canso de lluitar, callo.

PLANETES I OVELLES. Pell forta com el vinagre: la Rachel s'ha endurit a cop de vida . Dius que Catalunya no és un país; que és un planeta. Pura provocació? La primera part és per generar polèmica; la segona, perquè quan véns de fora, hi ha coses d'aquí que et xoquen molt: com per exemple estar en un restaurant i que la gent que passa et digui bon profit. Això és molt bonic. Com és que portes set anys aquí i no parles català? Pausa i contrapregunta: Si sents com massacro el castellà, com pots voler que parli català? La meva vida és complicada! I et diré més: si vols controlar la teva ovella, dóna-li un camp infinit per caminar. No em forcis.

MORT I PORNO. Les coses són a la seva manera i no encaixa contraarguments. Viu la vida a tot gas i s'inspira en petits incidents quotidiants per crear monòlegs. Com per exemple? Descobrir que el meu ex mirava vídeos porno per internet on sortien gossos. Llavors vaig pensar: Què té un gos que no tingui jo? 10 pits més! Sarcasme i pura burla. I una gran capacitat per adaptar-se als canvis: És bàsic per a la supervivència. Les coses no s'acaben, en tot cas, es transformen. Quin és el canvi més bèstia que has viscut? La mort. Que la gent que és a prop teu es mori, és molt dur. Pausa llarga i alguna llàgrima que s'escapa. Per un moment, tot és veritat. Em pensava que eres una tia dura? Superficialment, sí; en realitat, no. Ja ho has vist.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT