Catalunya figura en el mapa de vigilància dels Estats Units
Què tenen en comú Catalunya, Groenlàndia, les illes Fèroe, Escòcia i Flandes? Que, segons l'informe a què ha tingut accés l'ARA de l'agència privada nord-americana Stratfor, són zones que poden convertir-se en estats de manera pacífica. Curiosament, l'informe detecta més grau de compromís independentista a Catalunya que a Euskadi.
Sovint, quan s'especula sobre les conseqüències d'un hipotètic procés de convertir Catalunya en un estat dins d'Europa, es projecta la percepció que una de les grans dificultats seria obtenir el reconeixement internacional.
L'informe posa de manifest que els Estats Units (sigui el govern o siguin les seves empreses) tenen un ull vigilant en els territoris que podrien canviar d'estatus polític, i que Catalunya entra en aquest dibuix. Ara bé, una cosa són els informes i una altra de molt diferent la posició dels governs si algun dia es produís un canvi polític.
Dit això, és interessant aixecar un moment la mirada del nostre petit món de declaracions i contradeclaracions i adonar-nos de com és de diferent la radiografia que ens fan a l'altra banda de l'Atlàntic. No posa el focus en les dificultats de formar part d'un estat que pressionaria les grans potències per evitar que minvin els seus recursos i la seva posició geoestratègica a Europa. L'objectiu de l'informe és detectar el perill de conflicte que pot generar el procés de separació: els nivells que estableix l'agència Stratfor es basen en el risc de violència. Catalunya té el nivell 3 sobre 5, perquè és percebuda com una realitat amb màxim nivell d'aspiració nacional, sense violència, a diferència d'Albània o Ossètia del Sud. El focus sobre la violència, i no sobre la relació política amb els estats, és la mirada de les grans potències. La preocupació és la creació d'inestabilitat en una zona clau. Si no hi ha risc de violència, els nivells d'alerta disminueixen. La conclusió és que Catalunya és un territori pacífic que figura en el mapa de vigilància dels Estats Units per si algun dia decideix tenir una veu pròpia.
