29/06/2011

Caure del terrat tot trencant-se la cama

1 min

"Si posem en dubte les regles, ens carreguem l'idioma tot retrocedint a èpoques prefabrianes", deia el comentari d'un lector ("o li traiem la pols i el posem al dia", diria jo). I un altre lector li feia aquesta sucosa rèplica: "Una cosa que m'ha cridat l'atenció, i que constata la por amb què tots plegats solem escriure, és el tot de la teva frase, un entranya ble dispositiu per a desactivar el gerundi de posterioritat o, dit d'una altra manera, un pastorívol certificat de simultaneïtat".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Molta gent que no diria mai aquest tot l'escriu per fer el gerundi més català. No sóc gaire partidari d'escriure el que no diem, per què si no ho diem tampoc tenim intuïció sobre el seu ús. No intuïm, per exemple, que el tot expressa simultaneïtat i exigeix, per tant, gerundis estrictament temporals. No ho és el de l'exemple: entre carregar-se l'idioma i retrocedir a èpoques prefabrianes hi ha una clara relació causal i, a sobre, aquí el gerundi expressa la conseqüència.

S'assembla a "Cau del terrat trencant-se la cama". Alerta, però, amb els gerundis de posterioritat, perquè -contra el reduccionis me normatiu- només són incorrectes quan l'ac ció que expressen és marcadament posterior i no se solapa amb la del verb principal. A "Va posar fi al seu exili establint-se a Vic", l'exili s'acaba just quan s'hi estableix. I la millor prova que el gerundi és correcte és que, si l'anteposes, la frase continua sent gramati cal.

stats