Fins on pensa arribar Rajoy en la repressió del referèndum?

Segurament sense voler, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va revelar quin és l’abast general de la repressió que l’Estat ha posat en marxa a Catalunya per impedir el referèndum: convertir tots els ciutadans catalans en presumptes delinqüents, ja que “estaran fora de la llei quan donin suport o un dia votin en aquest referèndum, que és il·legal”. Això només té una definició possible: causa general contra tot un poble. I les imatges que acompanyen aquesta declaració d’intencions no fan més que reafirmar aquesta sensació de regressió: guàrdies civils decomissant cartells com si es tractés d’armes de destrucció massiva, escorcollant impremtes a la recerca de perilloses paperetes o material gràfic de l’1-O, entrant en mitjans de comunicació i identificant periodistes, desallotjant actes públics com el d’ahir a Vitòria... On és el límit? En una mostra de cinisme, Mariano Rajoy va justificar ahir tots aquests excessos perquè, segons ell, “ens estan obligant a arribar allà on no volem arribar”. Si de veritat no vols arribar a un lloc, no hi vas, perquè en aquest cas ningú no l’hi ha obligat. Ha sigut ell qui ha tractat la demanda catalana d’un referèndum com una qüestió d’ordre públic que havia de ser gestionada per jutges, fiscals i policies. I ara es lamenta que l’estan obligant a anar massa lluny quan ho va començar ell. ¿No es recorda de qui va posar el recurs contra l’Estatut l’any 2006? ¿No es recorda de les taules petitòries que va posar per tot Espanya per recollir firmes contra l’intent democràtic de Catalunya de tenir més autogovern?

Només faltava la intervenció del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, confiscant les poques restes d’autogovern financer que encara quedaven. El seu objectiu és demostrar que l’Estat paga les factures, però no s’adona que en realitat el que demostra és que considera Catalunya una mera colònia a la qual se la pot intervenir quan es rebel·la. La pregunta que hauria de contestar Montoro és: què faria l’Estat sense els diners catalans?

Arribats a aquest punt, Rajoy hauria de tenir molt present aquella cèlebre frase que Miguel de Unamuno va dedicar als franquistes: “Vencerán, però no convencerán ”. Amb el risc que, en aquest cas concret, potser ni tan sols venceran, sinó que poden ser democràticament derrotats.