Cervells estovats
Aquest columnista accepta i comprèn ser criticat amb duresa -com mana la premsa democràtica-. Sobretot per reiteratiu en determinats temes. Però és que no ho puc evitar. Davant la tremenda situació que estem vivint no es detecten canvis en els hàbits quotidians -més enllà del "gastar menys", esclar-. La sensació és que determinats aturats i altres persones dependents ho passen molt malament, mentre la resta va tirant tot esperant que la crisi es resolgui per si sola. No sembla que estiguem disposats a alterar gaire la nostra manera de fer per forçar la realitat que ens envolta. Un dels hàbits que continua viu és pensar que l'administració ha d'actuar com el Gran Germà i ha de solucionar-nos tots els problemes -fins i tot els més estúpids i elementals-. Com si no hi hagués prou gent necessitada de veritat. Hi participem tots: els que governen -el somni del governant consisteix a indicar a l'administrat, fins i tot, quan ha d'anar al vàter-, però també una població intel·lectualment fofa i invalidada -que, pel que sembla, necessita que li diguin quan ha d'anar al vàter-. D'exemples n'hi ha molts. N'he triat tres.
Posa't barret! Aquest estiu les paraules de moda són onada de calor . Fa pocs anys, la moda dictava que el tema anés lligat al canvi climàtic. Enguany no. No és que al Mediterrani periòdicament hi hagi dies o anys molt calorosos i secs, com sempre ha estat. No senyor. Ara som víctimes excepcionals d'"onades de calor" o, com he sentit a la ràdio, patim un "estrès hídric" - ¡olé tus huevos! -. El cas és que tot dóna peu que l'autoritat, com cada any, comenci amb les recomanacions que semblen orientades als descerebrats: anar per l'ombra, beure aigua amb freqüència, evitar esforços al sol, etc. ¿Com ha pogut subsistir la humanitat abans que els genis que ens governen propaguessin aquestes recomanacions? El fet continua sent un misteri. Però m'agradaria saber un detall: què costen aquestes campanyes? Agafin aquesta quantitat i sumin-la al compte "diners llençats", perquè en vénen més, com ara...
Demà ens regalaràs amb la teva presència? Ara resulta que, si no t'envien un missatge SMS al mòbil fent-te memòria que tens visita a cal metge, no te'n recordes i no hi vas. El tema és inauditament grotesc. La Generalitat envia 95.000 SMS al mes -que paga amb els meus impostos- per dir al desmemoriat (o galtes) de torn que demà té visita. Diuen que, amb aquest mètode, s'ha reduït un 20% l'absentisme a les visites concertades. Jo els explicaré el mètode Roig per resoldre el problema: quan algú no es presenta a la consulta el dia i hora concertada s'anota la falta a l'ordinador i, a la pròxima visita, se li fa pagar a preu de mercat. Servidor és un senyoret i té mútua privada (vull dir que deixo la meva plaça pública, que pago, lliure perquè la faci servir algú altre). I, a mi, la mútua no m'avisa de res. Ni falta que em fa. Vagin sumant, que ara vénen els incendis...
Se t'ha cremat l'enteniment? Llegeixo que la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) s'ha conxorxat amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i uns quants ajuntaments per, agafin-se, donar atenció psicològica als afectats per l'incendi de fa unes setmanes. ¿Que a l'Empordà han esdevingut més dèbils psicològicament per influència de la gauche caviar de Barcelona que hi puja? Perquè, llevat de "s'Imma i es Joan", i algun amant o altre dels suquets de peix, a la resta de la població se'ls veu mentalment bastant espaviladets, no troben? Com a mínim, tant com els d'Horta de Sant Joan. Diguin-me animal, però la meva sensibilitat social s'orienta cap a altres necessitats més agudes, què volen que els digui. A més, fins i tot en temps de riquesa, el fet no deixa de constituir una collonada, encara que sigui "pionera a l'Estat" -ja se sap que els catalans, últimament, som els primers a fer el burro.
Vet aquí tres exemples de com es malbaraten recursos públics que haurien d'abocar-se a gent veritablement necessitada. Només són tres, però n'hi ha tants! Més enllà de la situació actual (allò que el bon contertulià, degudament amadrilenyat, qualifica com a "amb la que està caient") convindria reflexionar sobre el monstre social que entre tots (sobretot els que governen) hem creat. Una societat afeblida i malcriada, dopada per una droga social de disseny que, des de fa anys, li està proveint un camell que es diu administració pública. Una societat que, amb atacs de rebequeria, es demostra incapaç de sortir-se'n sola i impossibilita l'assignació eficaç dels escassos recursos públics existents.
