Ciència
En sentit ampli és tota mena de coneixements sobre un tema. I en l'exacte i pertinent -el que aquí interessa-, l'intent de descobrir les lleis de l'univers pel mètode que inauguren Galileu, Descartes i Newton. Són dues accepcions que mai hauríem de confondre.
La defineix una paradoxa: tot el que aspira a ser-ne s'ha de poder provar que és fals. És un conjunt ordenat d'hipòtesis que fan prediccions verificables. Rebutja les certeses definitives i avança demostrant que no ho són.
Aquest criteri va permetre a Popper tenir clar que dels tres savis que admirava -Marx, Freud i Einstein- només l'últim en feia de debò, perquè només la seva teoria podia quedar feta miques amb la simple i universal experiència d'observar un eclipsi.
No pretén donar sentit al misteri, com la religió, ni es limita a debatre tot el que pot abordar la raó, com la filosofia. Però és filla d'aquesta i s'alimenta d'aquella part dels seus enigmes que el nostre cervell pot desentranyar.
Que mati mites no evita que la mitifiquem. Tothom vol el seu prestigi i no falten sociòlegs o economistes que formulen en suggestius gràfics el que, en el fons -el pas dels temps ho palesa-, són només ideologies que responen a interessos molt concrets.
L'hem reservat a especialistes, però no es pot ser culte ignorant-la. Només estant-ne amarats tindrem prou humilitat i disciplina per afrontar reptes que semblen insuperables. És la prova més patent que els 200.000 anys d' Homo sapiens no són el mite de Sísif.
