Publicitat
Publicitat

Ciutadans, serveis públics i impostos

La crisi econòmica ha provocat que les administracions públiques hagin hagut de reduir el volum de la despesa pública, la qual cosa també pot tenir com a conseqüència immediata ajustos en el nivell i la qualitat de les prestacions de serveis públics. Fins ara, les denominades retallades han provocat accions de protesta més per part dels treballadors prestadors dels serveis públics afectats pels ajustos que no pas per part dels mateixos ciutadans, usuaris dels serveis.

Per conèixer quina pot ser la reacció dels ciutadans davant d'aquests ajustos, pot ser útil una enquesta que l'Institut d'Estudis Fiscals -organisme dependent del ministeri d'Economia i Hisenda- ha publicat recentment sobre les opinions i actituds dels espanyols en relació amb la prestació de serveis públics i el pagament d'impostos. L'enquesta va tenir lloc l'any 2010.

Un primer aspecte a destacar de l'enquesta és la importància que els ciutadans atorguen als serveis sanitaris. Són dels serveis dels quals els ciutadans estan més satisfets. Alhora, i malgrat que la majoria considera que els impostos que es paguen són poc adequats als serveis i prestacions que es reben i que la relació entre impostos i serveis públics és pitjor que l'existent en altres països de la Unió Europea, segons l'opinió dels entrevistats la sanitat és el servei públic que més justifica el pagament d'impostos i que més s'adequa als impostos que es paguen. L a resta de serveis i prestacions queden a considerable distància. Així mateix, consideren la sanitat com el servei públic més ben gestionat i que ha experimentat més millora en els últims anys.

Sembla, doncs, que els ciutadans consideren la sanitat com el servei públic estrella, i el prioritzen molt per sobre d'altres, com per exemple l'educació, que se sol posar en segona posició però a una distància considerable. Per tant, s'ha d'anar amb cura a l'hora de fer ajustos en les prestacions sanitàries, ja que qualsevol variació substancial del nivell i la qualitat de la seva prestació és probable que ocasioni una reacció negativa entre els usuaris.

Es constata també, analitzant l'enquesta, que hi ha cert marge per considerar la introducció de nous mètodes de finançament dels serveis sanitaris, com el copagament. Primer perquè sembla que són els serveis pels quals els ciutadans estan més disposats a contribuir fiscalment, i segon perquè també consideren que són dels serveis dels quals se'n fa més mal ús. El copagament en regularia la demanda i podria evitar-ne abusos.

El segon aspecte de la mencionada enquesta que voldria posar en relleu és la confusió que tenen els ciutadans sobre el nivell de govern (central, autonòmic i local) que presta els diferents serveis públics i al qual paguen els diferents impostos. Després de diverses dècades d'existència de les comunitats autònomes, una part considerable dels ciutadans encara creuen que alguns serveis gestionats pels governs autonòmics estan en mans del govern central. Per exemple, el 40% dels enquestats creuen que el govern central és el que presta els serveis sanitaris, malgrat que el percentatge disminueix fins al 30% en el cas de l'educació. Els municipals són els serveis per als quals els ciutadans tenen més clar quina és l'administració prestadora.

En aquest punt, un aspecte també que cal destacar és que davant la pregunta de quin govern es considera que hauria de ser el responsable de la prestació dels diferents serveis, els ciutadans són partidaris de més descentralització i de competències compartides entre els tres nivells de govern.

La confusió ciutadana no desapareix quan passem al capítol dels impostos. Si bé en aquest cas hi ha una part no negligible dels enquestats que no contesten, amb relació als grans impostos (IRPF, IVA i impostos especials) predomina la idea que els seus ingressos són exclusivament per al govern central, quan les comunitats autònomes participen en el 50% del rendiment de l'IRPF i l'IVA i en el 58% dels impostos especials. Així, els enquestats creuen, entre un 65% i 70%, que el rendiment d'aquests impostos beneficia únicament el govern central, i només al voltant del 14% creuen que una part va a l'Estat i una altra a les comunitats autònomes. En contrast, els ciutadans coneixen bé els impostos que paguen als municipis.

Aquesta confusió sobre l'administració prestadora dels serveis públics i sobre l'administració a la qual es paguen els impostos pot tenir implicacions en la valoració que els ciutadans fan dels serveis i de l'acció de govern dels governants. La democràcia implica que la valoració anterior es faci mitjançant les urnes, però difícilment es podrà fer de manera responsable quan els ciutadans no saben amb claredat quin govern hi ha al darrere de la prestació de certs serveis públics.

S'ha de tenir en compte que l'estat espanyol estava fa tan sols unes dècades fortament centralitzat, i per tant creure que és l'Estat el responsable del subministrament de molts serveis públics forma part de la cultura popular. La descentralització dels serveis de sanitat i educació cap a algunes autonomies és relativament recent. Amb tot, és obligació dels responsables polítics crear mecanismes que clarifiquin el funcionament de l'administració pública als ciutadans, perquè quan acudeixin a les urnes puguin jutjar l'acció política correctament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT