Classes per segrestar nens
Aquesta setmana a El programa de Ana Rosa de Telecinco han ensenyat a l’audiència un seguit d’ experiments socials impactants. L’eufemisme experiment social a la tele acostuma a donar rèdits perquè camufla el que en realitat és un espectacle utilitzant la vida i les emocions de les persones. Fa setze anys es va dir el mateix de l’estrena de Gran Hermano.
L’Ana Rosa ha comptat amb l’assessorament d’un psiquiatre infantil que tenia assegut a la taula. Han volgut demostrar als pares que fàcil que és emportar-se un nen petit d’un parc. Un redactor jove, ben plantat i amb cara de bona persona utilitzava l’esquer d’un gosset molt bufó per acostar-se a les criatures d’un parc infantil després d’haver demanat permís d’amagat als pares: “¿Tú crees que si le digo a tu hijo que se venga conmigo, lo hará? ¿Me dejas intentarlo? ” El redactor es dirigia a nens de tres, cinc, set i vuit anys. Primer els ensenyava el gosset, els hi deixava tocar i després els demanava: “ Tengo más perritos como este en mi coche. ¿Quieres venir conmigo y te los enseño? ” Excepte dos germans, la resta el van agafar de la mà i el van acompanyar cap al cotxe. La ment prodigiosa que ha tingut aquesta idea televisiva en sap un munt. Ha creat al llarg de la setmana unes escenes molt inquietants, visualment potents, un suspens incòmode que t’obligava a veure què passava.
Quan el redactor veia que havia aconseguit el seu propòsit explicava als nens que allò no ho havien de fer mai. L’Ana Rosa ha anunciat que faran més experiments socials. És inevitable fer càbales sobre quin altre delicte potser voldran demostrar: ¿que és fàcil agredir sexualment una dona en un pàrquing? ¿O temptar un adolescent a consumir droga?
L’ experiment, però, estava adulterat. Tal com estava feta la gravació, amb tres angles diferents de visió, era evident que aquell noi tenia, al seu voltant, tres persones més gravant-los. A més, els pares de les criatures sempre s’ho miraven des d’una distància prudencial. Els nens percebien el permanent contacte visual i la supervisió passiva dels seus pares. S’agafaven de la mà del redactor veient com els seus progenitors els observaven i no els contradeien la decisió. Amb tot, tots sabem que convèncer un nen petit no costa gaire si s’és una mica hàbil. La conclusió de l’ experiment segons l’Ana Rosa i el seu psiquiatre és aquesta: que fàcil que és emportar-se un nen. L’altra conclusió que en pots treure és com la televisió es pot convertir en el generador d’idees i el manual d’instruccions perfecte per segrestar criatures en un parc.
