Balears 30/08/2015

Climent Garau, un llegat en defensa de la identitat pròpia

Mor a 90 anys, a Bunyola, l’apotecari, polític i fundador del Grup Blanquerna

Cristina Ros
4 min
Els mèrits de Climent Garau li foren reconeguts en vida. Fou guardonat amb diversos premis, com la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya (01). A més, fou el fundador del Grup Blanquerna (03).

Palma“Aquí hi ha un moviment de gent que vol recuperar la identitat com mai”, declarava Climent Garau el mes de desembre passat a l’ARA Balears, en una entrevista que avui ja fa part del seu llegat. En aquells moments, pressentia la voluntat de canvi polític que després expressarien els ciutadans a les urnes. Climent Garau, apotecari, analista i polític, moria ahir a Bunyola a 90 anys. Lúcid i sense deixar d’estudiar, ni de promoure el debat i la cultura a Mallorca fins a les darreres setmanes de la seva vida, va poder veure i analitzar el canvi polític del mes de maig a les Illes.

Home de compromís

Nascut el 5 d’octubre de 1924 a Palma, Climent Garau i Arbona va presidir l’Obra Cultural Balear en els darrers anys del franquisme, del 1970 al 1976. El seu posicionament ferm en defensa de la llengua i la cultura catalanes li feren patir fins i tot algun atac a la seu dels seus laboratoris d’anàlisis clíniques de Palma. Per contribuir a refermar la identitat a les Illes, defensar-ne els interessos i conquerir la capacitat de decidir, ja el 1975 fundà el partit Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) i, un any després, el Grup Autonomista i Socialista de les Illes. Després, s’incorporà al Partit Nacionalista de Mallorca i a la Unió Autonomista, del qual fou el candidat a les eleccions generals espanyoles de 1977. Finalment, s’afilià al PSM, amb el qual també es presentà a les eleccions generals a l’Estat de 1982, tot i que en cap de les dues ocasions sortí elegit.

Fa poc més de mig any, Climent Garau analitzava els primers temps de la Transició, en la seva darrera entrevista a l’ARA Balears: “Després de quaranta anys de dictadura, el juny de l’any 1977 es feren eleccions i, com era d’esperar, guanyà el partit que tenia el suport del govern, i amb això no vull dir que no fossin unes eleccions formalment correctes. Però el fet és que hi hagué un bon grapat de partits que quedaren sense presència ni al Congrés ni al Senat (...). S’havia arribat a creure que bastava que se n’anàs el dictador perquè la democràcia i el bon govern s’instal·larien tot seguit. Lògicament, les coses no han anat mai d’aquesta manera”.

Blanquerna i la reflexió

Conscient que només a través de l’estudi, el coneixement i la reflexió es pot consolidar la identitat d’un poble, el 1985 impulsà i fundà el Grup Blanquerna, entitat dedicada a aprofundir en la realitat cultural i nacional de Mallorca. Les trobades anuals d’aquest col·lectiu, des dels inicis de la seva singladura i amb Climent Garau al capdavant, es convertiren en un referent per a milers de joves que, generació rere generació, s’hi reunien per escoltar i debatre amb historiadors, polítics i experts en matèries relacionades amb aquesta identitat. Paraules com “els joves són els que poden propiciar un canvi de bon de veres”, en boca de Climent Garau, avui deixen testimoni dels motius que el dugueren a treballar colze a colze amb generacions de joves.

El fundador i, des del 2013, President d’Honor del Grup Blanquerna, qui va impartir una conferència el desembre passat a Can Alcover, explicava així aquestes motivacions en l’entrevista d’aquest diari: “Vaig titular aquest parlament com Situacions semblants. Per mi, la crisi és la mateixa i l’enfocament que cal aplicar-hi és la utopia. Ja començàrem amb aquest concepte en el primer seminari de l’estiu de 1982, una utopia que significà sempre la presència de valors de l’esperit. Aquesta és l’única resposta que podem aplicar. No tenim altra alternativa que recórrer als imperatius categòrics morals, que valen per a tothom i per a tot lloc. Les situacions ara són les mateixes de sempre, però vull pensar que la presència i esforç del Grup Blanquerna ha fet possible que no estiguem encara pitjor del que estam”.

Reconeixements

El Grup Blanquerna, que enguany celebra el 30è aniversari de la fundació, prepara diversos homenatges a qui n’ha estat el President d’Honor fins al seu traspàs. Climent Picornell, com a motor de lluita en defensa de la identitat nacional, va trobar reconeixement en vida als seus mèrits.

Fou guardonat per la Fundació Lluís Carulla amb el Premi d’Actuació Cívica el 1989, va rebre el premi Ramon Llull del Govern balear el 2000 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003. Posteriorment, l’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Memorial Jaume Rafart Massot, reconeixement que concedeix l’Opinió Catalana per la tasca desinteressada al servei del catalanisme social i polític.

En els darrers temps, es va implicar també en l’activació del pensament des del poble en el qual vivia i on moria ahir de matinada, concretament des de l’Associació J. Koslowsky de Bunyola. Aquest darrer any va promoure un cicle de conferències sobre Europa en el qual participaren l’expresident Cristòfol Soler, la periodista de l’ARA Carme Colomina, Albert Royo i l’economista Jaume Garau.

Climent Garau i Arbona era vidu de Camil·la Blanes, amb qui va tenir tres fills, Miquel, Mercè i Ferran. Durant tot el dia d’ahir es varen succeir les mostres de condol a la família i d’admiració per l’apotecari, polític que sempre va mantenir ferm el seu compromís amb la identitat, el sobiranisme i la ideologia progressista. Profundament interessat per la filosofia i la història, propagà els principis ètics que el regien.

La vetlla serà avui horabaixa al tanatori de Bon Sosec entre les 16 i les 20 h. Demà, dilluns, s’oficiarà el funeral per la seva ànima a la Seu de Palma a les 20 h.

stats