Comerç i solidaritat
Fins ara, la compra de proximitat no s'ha relacionat gaire amb factors com la responsabilitat social o la solidaritat en general, i menys encara amb la solidaritat directa amb les persones més pròximes, les del nostre entorn. Amb aquestes persones ens hi uneix no només la proximitat sinó també la interdependència. En altres paraules, el comerç de proximitat ens ofereix la possibilitat de ser solidaris amb els que comparteixen el nostre espai econòmic i social, un espai que, més que mai, necessita que hi reinvertim la renda que generem.
Arran de la nostra decisió de comprar productes de proximitat i de fer-ho en establiments que també ho són es despleguen una gran quantitat d'efectes econòmics i socials. Dins d'aquests efectes derivats n'hi ha un que vull ressaltar i que a dia d'avui té un valor especial: el del manteniment o la creació d'ocupació. I és que el comerç urbà de proximitat és el format comercial que ocupa més persones per metre quadrat, i també el que resisteix més a l'hora d'amortitzar llocs de treball quan el consum baixa.
Imaginem ara un exemple pràctic que il·lustrarà els efectes que tenen sobre l'ocupació els establiments de petit format enfront de les grans superfícies. Al mateix temps, amb aquest exemple veurem quin és el diferencial de cost entre comprar a un format o a l'altre, i si aquest diferencial queda compensat pel factor de contribució al manteniment o creació d'ocupació.
Faig una compra bàsica idèntica a l'adrogueria del costat de casa i a un súper que és més de deu vegades més gran que la botiga de barri; de fet, només la zona de caixes i l'entrada de l'establiment ja és més gran que l'espai de venda del comerç en qüestió. Mentre que a l'adrogueria la cistella puja a 14,08 euros, al súper costa... 14,05! És a dir, comprar al súper em suposa un estalvi de només un 0,2% aproximadament.
Veiem ara quina és la repercussió de la meva compra a un establiment i a l'altre en termes d'ocupació, i com un cost un 0,2% més alt en la meva compra pot arribar a ser una inversió social.
La botiga del costat de casa, d'encara no 100 m de superfície de venda, té com a propietària des de fa més de trenta anys una parella que també hi treballa i que va estar precedida pels pares d'ell fins que es van jubilar. La meva compra, continuada o esporàdica, contribueix a fixar dos llocs de treball (més d'un per cada 50 m de superfície de venda). En aquest cas, els costos laborals en relació al volum de facturació de l'establiment són més que significatius, però en tot cas la seva xifra de negoci permet el manteniment dels dos llocs de treball. Són negocis intensius en mà d'obra. L'efecte de la meva compra, en termes d'ocupació, comença i acaba en el mateix establiment, però és intensiva. I en un radi d'encara no 300 metres de casa tinc més de quatre establiments, encara més petits i que també són l'única font d'ingressos per als seus propietaris.
Per la seva banda, el súper és un negoci poc intensiu en costos laborals que aconsegueix els seus beneficis minimitzant al màxim totes les despeses, però especialment les de personal. El fet que hi compri o no tindrà uns efectes relatius per al manteniment dels llocs de treball de les persones que hi treballen, i en tot cas quedaran molt diluïts; el volum de facturació és molt alt i la repercussió dels costos laborals és escassa. El súper no genera ni la meitat, ni gairebé la tercera part d'ocupació per cada 100 m de superfície de venda que les botigues de venda personalitzada. La repercussió d'efectuar-hi la compra queda repartida al llarg d'un sistema empresarial interdependent en matèria de llocs de treball, i això fa que el meu acte de compra impacti d'una forma disseminada sobre un conjunt de treballadors la majoria dels quals estan molt allunyats del meu entorn. I com més lluny sigui la propietat efectiva de l'empresa -en definitiva, el seu domicili fiscal-, encara més.
Sense entrar a analitzar més profundament els impactes sobre l'ocupació ni els efectes en la generació de rendes i el seu repartiment en un format o l'altre, del que he exposat cal treure'n la conclusió que val la pena com a mínim alternar la compra a un tipus d'establiment i a l'altre, practicant fins i tot la compra selectiva de determinats productes. La diferència de preu no és un factor determinant ni ens empobrirà més; per contra, comprar també als establiments de proximitat pot produir uns efectes socials directes gens menyspreables.
