Compartir

L’altre dia els parlava d’un senyor que em trobo a l’autobús, que no té ni tele ni llegeix el diari (és d’aquells que consideren que la premsa manipula i la tele idiotitza) i que votarà Podem. Diversos lectors de l’edició online de l’ARA es preguntaven com coneixia aquest home l’existència del partit, doncs, si sobretot s’ha fet popular gràcies a la televisió. Com que la resposta em sembla reveladora, em permetré d’explicar-la avui. Aquest senyor té internet a casa i al mòbil. Té un compte de Twitter que es diu una cosa així com @mihuertoyyo i gràcies a això rep notícies, articles i fotos. Rebre articles de diari o rebre fragments d’esbroncades televisives en aquest format no li sembla, ni de bon tros, cap manipulació. Quan algú li diu “ Porfi comparte este vídeo ” sent que “participa”. El que arriba per les xarxes socials sembla més autèntic, menys venut al capital. És per això que les marques, per exemple Vanish Kalia, dedicada als detergents, fa un anunci que sembla rodat i protagonitzat per amateurs i et demana que “comparteixis” el teu truc de neteja. És per això que les revistes i els diaris tenen “blogs” de col·laboradors (que cobren per fer-los). D’aquesta manera, sense deixar de ser empresa, semblen més indies. És per això que els partits polítics han vist la necessitat de tenir comptes de Twitter. La foto d’un míting que t’arriba per Twitter és més “autèntica” que la que puguis veure publicada al diari.

El format és important. Mireu el sector del vi. És igual el que hi hagi a dins de l’ampolla. El que importa és que hi posi que és “ecològic”. Si hi diu això, hi haurà molts compradors que no es preguntaran res més. El canvi d’hàbits pot resumir-se amb aquesta comparació. Abans, Jordi Pujol “feia país”. Ara “fer país” és xaró i hipòcrita. El que toca fer per ser autèntic és “trepitjar el territori”.