Comunicat mèdic: asfíxia i drenatge

Ahir vam sentir Mas-Colell parlant de la situació asfixiant de Catalunya i Mas denunciant a Londres el drenatge fiscal. Asfíxia i drenatge. El comunicat mèdic indica que ens ofeguem i que el que estem rebent no és exactament cap tècnica de reanimació. Sembla un capítol de telesèrie hospitalària en què estàs ingressat i descobreixes que el que porta la bata de metge en realitat és el dolent. Per si de cas era jo el que dramatitzava més del compte el concepte asfíxia , vaig recórrer a enciclopèdies mèdiques. I tinc molt males notícies per al conseller i per a tots nosaltres. L'asfíxia és realment molt perillosa, sol conduir a la mort si no s'actua de manera immediata, perquè et deixa d'arribar oxigen al cervell. I sol tenir un culpable o agent extern. Es produeix per enverinament, per ennuegament, per ofegament o perquè algú t'està escanyant. En tots els casos t'adrecen a primers auxilis. Com que les fonts que he consultat eren mèdiques, no policíaques, no parlen de què has de fer amb l'asfixiador, però el sentit comú indica que convindria tenir-hi pocs tractes: en principi algú que t'asfixia no ha de ser de fiar. La Wikipedia recull "el joc de l'asfíxia", una estupidesa que desaconsellen perquè pot acabar fatal: consisteix a escanyar l'altre fins que es desmaia. Descarto, però, aquesta hipòtesi: no crec que el que estan fent amb nosaltres sigui cap joc.