14/05/2016

Confusió

2 min

No és fàcil la vida dels partits ara que les fronteres tradicionals de la política catalana no paren de desplaçar-se i el perímetre de cadascú es fa imprecís. Posem-nos en la pell d’un parlamentari de Convergència a Madrid. Allà és diputat per Democràcia i Llibertat, nom d’efímera existència, a Catalunya està alineat amb el govern de Junts pel Sí, i la seva condició política és la de militant de CDC, un partit en plena refundació. Deu costar saber on ets quan has d’habitar tantes cases. Alguns en diran polivalència però més aviat és cerimònia de la confusió. No estranya que tanta gent digui que li fa mandra votar. Cada cop costa més saber què es vota.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un altre exemple: el PSC. A Barcelona governarà amb Barcelona en Comú, a Girona ho fa amb Convergència, a Lleida amb acords amb Ciutadans, a Tarragona amb el PP i Unió; a Madrid està amb el PSOE, que no vol ni sentir parlar d’una entesa d’esquerres per al Senat. Pot ser l’aplicació d’una doctrina coneguda: si t’ofereixen una cadira, corre a seure-hi. Però de cara als ciutadans és un embolic. I per si no era suficient, ve Pedro Sánchez i diu que intentarà pactar altra vegada -sembla que no escarmenta-“a dreta i esquerra”. I presenta com a fitxatge estrella un jacobí irredempt com Josep Borrell. És legítim que fins i tot l’elector més fidel tingui dubtes: si vota PSC, ¿el seu vot anirà amb Podem, servirà per fer president Rajoy o morirà en un altre inútil “ pacto del abrazo ”?

Segur que aquest desdibuixament dels vells partits és propi d’un moment de mutació. Confús és el marc en aquesta etapa postautonòmica de destí incert, i confús és el quadre polític en què les noves hegemonies es construeixen lentament. Però per créixer cal que tothom et pugui identificar i ubicar. Tot és interpretació, però quan un es fa massa volàtil és difícil interpretar-lo. CDC i PSC eren forts quan tenien un perfil i un rol ben definits. Ara, movent-se d’un cantó a l’altre, se’ls escapa gent per tot arreu. El ciutadà busca confiança. I això vol dir fer previsible què es farà amb el seu vot.

stats