Congelant Iñaki
El govern del Regne d'Espanya ens ha fet saber la trista notícia: el pressupost de la família reial es retallarà un dos per cent. Maleïda crisi, que aboca a l'abisme tantes i tantes famílies (entre elles, la família Borbó). No m'agradaria que es pensessin que faig apologia del delicte, però ja ho diu la dita: "És trist demanar, però més trist és robar".
No podem saber de quina partida necessària traurà el dos per cent la família Borbó. I no ho sabem perquè, amb la discreció que els és pròpia, van fer públics uns pressupostos més opacs que la demarcació d'unes mitges. No volien atabalar-nos fent-nos saber si compren al Lidl, què cobra el sommelier del monarca ni si en Marichalar cobra pensió de divorciat, més que res per no haver d'anar a La noria a explicar com feia l'amor amb la seva ex. Jo l'únic que sé és que si aquesta recessió econòmica continua gaire temps més la monarquia fa aigües. I la Carolina, l'Ernest, la Letizia, en Felip i fins i tot les infantes hauran d'anar a demanar al Sheldon Adelson que els construeixi la rèplica d'un regne a Eurovegas (Kingdom Sands) perquè els turistes s'hi facin fotos a canvi d'unes monedes.
El cas, doncs, és que no sabem d'on retallaran, però ens ho podem imaginar. Seria possible, per entendre'ns, que a partir d'ara no en tinguessin ni per posar benzina al iot. Però al populatxo ens fa tanta il·lusió veure'ls al nàutic, vestits de blanc mariner, amb la gorra, les ulleres de sol i el toc local charmant de les espardenyes indígenes, que estic segura que no seria difícil convertir el Fortuna en un vaixell a rems. Hi hauria cua de monàrquics fervorosos disposats a vogar. De manera que l'única solució que a mi se m'acut és que estalviïn amb la Copa. Sacrifiquem-nos. A partir d'ara la Copa del Rei hauria de ser de plàstic, comprada en un basar xinès.
